Melicotons al sementer

A la Jbauer

Era l'estiu de final de carrera. N'A i jo havíem fet d'orientadores durant l'últim any per a un grupet d'estudiants americans. L'orientació al campus bàsicament havia consistit a mostrar-los la fotocopisteria, el bar de ciències i els lavabos. Les raons de la tria són òbvies per qui ha nascut a l'era analògica: fotocòpies, perquè encara no existia el rincondelvago.com; bar de ciències, perquè el lligue per xat trigaria encara a arribar i el més exòtic eren els biòlegs hippies; lavabos, per motius de tots coneguts que ni tan sols l'era digital ha superat.

Les nenes americanes volien anar a es Trenc a fer nudisme integral. Preciso "integral" perquè a es Trenc -platja de somni amb sorra brillant i aigües turquesa- tothom fa el que li rota. Iaios en boles, japoneses vestides sota ombrel"les immenses, mallorquines moderades en top-less, estrangeres integristes depilades fins a les celles. Fauna nudista i fauna sense despullar al paradís perdut.

Total, que s'havia d'anar a es Trenc en pilota picada. N'A i jo, a qui tal cosa ni se'ns havia passat per les mallorquines ments, varem imposar condicions:

1) Havia de ser entresetmana i a les nou del dematí, per assegurar-nos que no hi hauria ni una ànima.

2) Evidentment, l'excursió es faria sense al"lots. Només les nenes i nosaltres dues.

3) En començar a arribar gent a la platja, n'A i jo ens vestiríem. Les americanes negociaren que tanga i top-less, i nosaltres ens avenírem.

El matí triat feia més bo que mai. La mar no era ni turquesa, només transparent. Recordo la tebiesa del sol dematiner i la fredor gèlida de la sorra encara sense trepitjar. La immensitat de la platja en solitud.

Ens varem entusiasmar. Varem córrer cap a la mar tal i com Déu ens dugué al món. A es Trenc pots endinsar-te i endinsar-te mar enllà sense que l'aigua et passi dels turmells: és una gran planura coberta per dos pams d'aigua que sembla no tenir fi. Corríem com a criatures, rient i cridant enmig de la pau més pura, esquitxant-nos amb l'aigua gelada. Tota la natura i la carn semblava desbocada i ingràvida.

De sobte, un estrèpit eixordador procedent del cel ens va deixar petrificades i mudes com estàtues de pacotilla. Vaig trigar una estona a entendre el que passava, fins que vaig veure aparèixer de cop, com si fos un xampinyó crescut rere un nigul, un helicòpter negre i enorme que baixava a tota velocitat just on ens trobàvem nosaltres.

L'aigua s'agitava amb l'aspa de l'artefacte com si es replegués un sunami. Em vaig veure envoltada d'escuma de mar per tots cantons i els cabells se m'embullaven dificultant-me la visió. Però no hi havia cap dubte: un gegantí helicòpter farcit de GEOS d'uniforme i calents com un caliu venia de pet cap al nostre grupet de noies despullades.

Les americanes rialleres que mostraven el cul a la militar audiència, em va tornar a la realitat. Aquells energúmens que amb tota probabilitat assajaven una missió de salvament, ens llençaven petons a discreció i articulaven tot de gestos grollers i inequívocs. Partint-me de riure, els vaig dedicar un gest irreproduïble que n'A em va copiar i varem sortir de l'aigua.

Les americanes encara van estar una estoneta confraternitzant amb la tripulació, mentre n'A i jo ens aplicàvem protecció solar assegudes ja a la tovallola. N'A va dubtar sobre si posar-se'n a cert lloc que hauria d'anar tapat pel bikini. "Fes-ho", vaig dir-li, convençuda. "Després d'aquestes maniobres militars, estem preparades per defensar el país en boles".

Devien ser quarts d'onze i arribaven els primers hippies jubilitats. El sol ja picava, així que vaig posar-me una gorra al cap i vaig guardar el tanga al fons de la bossa, amb els bocates de truita que endraparia a migdia.