Melicotons al sementer

Aquest cap de setmana han vingut els meus pares. Viatjaven aquest cop en vaixell des de Mallorca per poder dur el cotxe carregat amb les últimes pertinences de la meva vida mallorquina: l'ós Peposo, fotos d'antics nòvios, capses amb apunts, la patètica orla de la Universitat. Sento una petita punxada de rancúnia pensant que la meva habitació de soltera ja no és pus la meva habitació. Es veu que l'han pintada de blau cel i que hi han instal"lat un petit estudi on tots dos fan els deures d'informàtica que el profe els posa els dijous. "Però que no era tai-xi?", pregunta en D. "El tai-xi són els dimecres", puntualitzen.

En D està encantat perquè ma mare ha portat, a més de tots els meus catxivatxes, un quilo de farina d'ensaïmada. La meva ensaïmada preferida és la que es prepara per carnestoltes: l'ensaïmada de tallades. Duu per sobre talls de sobrassada i de carabassa confitada, i és deliciosa.

El primer que cal fer es preparar la pasta de l'ensaïmada amb farina, ous i llevat. Mentre sopem la massa anirà pujant, vigilada histèricament per en D. Està tan excitat que totes dues acabem prohibint-li que torni a la cuina: quan es tracta de jalar, en D gestiona la paciència fatal.

Ara que la massa ha tovat, ve l'operació més delicada. S'ha de formar un full prim com un llençol que, un cop enrotllat sobre si mateix, constituirà l'espiral de l'ensaïmada. No és tasca fàcil perquè l'elasticitat de la massa fa que tendeixi a recuperar la seva forma inicial. Així que ma mare d'un cantó i jo de l'altre, amb cura que no es trenqui, anem estirant-la i atupant-la sobre la taula del menjador.

 Mentre jo engreixino la làmina de pasta amb saïm, ma mare va enrotllant-la com un canaló, davant la mirada expectant d'en D i de mon pare. Ens partim de riure per la cara de pardals solejats que se'ls ha quedat i, amb summa cura, la disposem en forma d'espiral, vigilant que entre les vores i hagi com a mínim dos dits d'espai. "Cruella, ara posa-hi per damunt els bocins de sobrassada i de carabassat", ordena ella, diligent.

Cobreixo la palangana amb un drap de cotó i la deixo sobre l'encimera. Per avui, hem acabat. Caldrà esperar tota la nit perquè la massa iniciï el segon tou, i en D sembla desesperat, però resignat.

El matí arriba més prest que de costum. Sura a l'aire l'oloreta dels diumenges de la meva infantesa, i em llevo sense mandra en comprovar que en D ja no és al llit. Me'l trobo preparant cafè i esprement taronges per a l'esmorzar. L'ensaïmada acabada de sortir del forn té l'aspecte beneït del pecat mortal. "Ma mare: t'estim. Ho saps, no?", li dic, fent-li un petó. "No diguis dois i corr a despertar ton pare", somriu.

El sol vol sortir darrera la mar. Els primers surfistes es despullen a la sorra i es llencen a les onades d'escuma. Mallorca, avui, és molt a prop.