Melicotons al sementer

A can De Vil som una mica histèrics. Per això jo li faria un monument a l'individu que va inventar el Lexatín: és prendre'l i quedar-me tranquil"leta i feliç com un nadó.

Com que fa uns dies que estic molt nerviosa i començo a dormir fatal, penso en tirar de Lexatín un altre cop. Abans, però, decideixo demanar-li consell a na M.

Na M és, a més de farmacèutica i rata-sàvia, una de les meves millors amigues. Com que és una de les persones menys nyonyis que conec, sé del cert que no s'escandalitzarà per les meves intencions d'automedicar-me, de manera que li escric un email sense massa sofisticacions sobre els meus plans.

Na M em respon de seguida. No està gens preocupada per la benzodiacepina, especialment perquè el meu metge me la prescriu sovint, però m'estén una recepta que considera infinitament millor:

1) 30 minuts d'exercici moderat

2) Una dutxa relaxant, sola o acompanyada

3) Un bon clau (SIC)

De manera que segueixo les instruccions fil per randa i:

1) Suo com una truja damunt la bicicleta estàtica, durant mitja hora infinita

2) Em dutxo, cremant-me o glaçant-me alternativament, segons la fase del programa del rentavaixelles

3) Violo en D repetidament

L'efecte ha estat bestial. He dormit el son dels beneïts de Déu, dels sants innocents. Li he proposat a na M de patentar l'invent: on hi hagin fórmules magistrals, que es llevin del mig els lexatins i les punyetes.