Administrar

L'escriptor

cruella | 05 Novembre, 2007 11:03

L’escriptor en qüestió tenia molt de talent i un nom sonor i comercial. Trobà la pedra filosofal un dia en què, per casualitat, va copsar quins són els components poètics de la creació artística. Ja sabeu: allò inefable o apofàntic, que fa que l’art sigui art i no, posem per cas, un xurro. I no és gratuït dir que d’ençà que trobà el component essencial de la creació artística va començar produir textos de gran qualitat justament com si fossin xurros. (Com ja haureu notat el primer xurro és una metàfora de la trivialitat, mentre que el segon xurro denota la fecunditat –literària- de l’escriptor. Però ara no sé com sortir-me d’aquest bucle).

El descobriment fou de sobte, en el transcurs d’un somni, que és la via més freqüent per als grans descobriments de la humanitat. I a pesar d’estar somniant, això no li va impedir d’alegrar-se’n moltíssim i exclamar, contradient la seva originalitat i gran profunditat evocadora (segons podem llegir a la contracoberta de la cinquena edició del poemari antològic), un sonor Eureka!. Va ser segurament una manera de retre tribut als clàssics, dels quals se’n sent sempre deutor.

Després el somni va evolucionar cap a estranyes situacions en què molt a pesar seu es trobà despullat enmig d’una conferència, o amb el cotxe avariat i sense funcionar més que amb suc de síndria, el qual havia de munyir d’una vaca amb nom de conilleta del Playboy. Afortunadament per a l’escriptor, d’aquestes imatges no n’hi quedà record, ja que s’esvaïren tot just en obrir els ulls al matí que ja despuntava. Només hi reverberaren tímidament quan dubtà de si agafar el tren, i concluí que la RENFE ja funcionava més bé, i que el cotxe millor al garatge.

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS