Melicotons al sementer

Avui assiteixo al sopar que el bo del Desmó, autor de l'Itching like grass, munta amb la família blogaire, amb David Madí com a convidat.

En David Madí té un morbo espectacular. La lectura del seu llibre Democràcia a sang freda et deixa de pedra per més d'un concepte. En primer lloc, està molt dignament escrit. El ritme i la frescura l'imprimeixen un caràcter molt sincer, i la qualitat literària és a l'alçada. En segon lloc, explica tant les misèries com les grandeses de la política. Aquesta és una dualitat constant al llibre. I acaba fent-te pensar en què el desprestigi que avui envolta l'exercici d'aquells que han decidit compremetre's en la responsabilitat pública és en certa manera injust. Perquè de les misèries tothom en sentim a parlar, és clar. Però les grandeses també hi són. 

He decidit que amagaré el meu costat més cruello i em disfrassaré de Blancaneus. Em pregunto si em sabré estar calladeta i reprimir les preguntes que m'agradaria llançar-li. És que l'autodisciplina se'm ressisteix horrors.

Ja m'he encallat i desencallat. Ja he estat estressada i tot surant en una rara placidesa. He votat i m'he abstingut; he obert i tancat el blog.

Només faig senyals de vida perquè encara som viva.

En Jacob mereix el premi Art i Pico que li han atorgat.

Per escriure bé, per tenir sensibilitat i, sobretot, perquè li fa una il·lusió tremenda.

A la seva vegada, ell l'ha atorgat a cinc blogaires que li agraden. I és un honor, ho dic molt seriosament, haver estat triada per ell entre tots els anònims blogaires que van fent la seva en solitud. Si us plau: la meva gratitud que quedi fora de tot dubte.

Però aquest premi fa olor de xamusquina. Enteneu-me: em fa gràcia que en Jacob em llegeixi des de fa un temps i que no m'ho hagi dit, i ves per on haver-me'n assabentat ara i així. I que pensi "mira, li donem el prèmit a la Cruella". Però és que resulta que ser premiada amb aquest guardó té trampa. Us en faig la llista de les obligacions que comporta, segons aclareixen els seus creadors: penjar la imatge del prèmit (rara del copon) a la sidebar, citar no sé qui que resulta que s'ha inventat els dits prèmits, enllaçar tota aquesta gent en l'apartat dels meus blogs preferits. I sort que no em recomanen a qui votar, en pla conferència episcopal.

Jacob: tu ets un sol. Això que quedi claríssim. Però em sembla que t'han enredat com a un xino manso.

"Senyor, nós havem demanat a en Pere Martell de ço que creem que a vós plaurà, d'una illa que ha nom Mallorques, [...] e tindrem per bo que vós aquella illa conquirats per dues raons: la primera, que vós ne valrets més e nós; l'altra, que serà cosa meravellosa a les gents que oiran aquesta conquesta que prengats terra e regne dins en la mar on Déus lo volc formar"

(La negreta és nostra)