cruella | 11 Març, 2006 09:19
El despertador estava programat per activar-se a les sis en punt. Ara marca les sis i set minuts, però encara no ha sonat. N'Emmersenda és a punt de despertar-se sobresaltada, amb el cor que li fuig per la boca i la sensació culpable de fer molt tard. En Pep, en canvi, dorm com una marmota. No s'immutarà quan n'Emmersenda maleeixi com una possessa l'atrotinat artilugi i el llanci a terra com si fos una granada d'assalt.
En Pep no s'aixeca mai a la primera. Mentre ella corre mig en boles pel passadís cap a la dutxa reparadora, cega com una rata pinyada sense les ulleres de muntura feroç, el seu marit es torba gairebé quinze minuts en emergir dels llençols i embolicar-se en la felpa de la bata. Amb les maneres subtils i gracioses d'una japonesa, en Pep enrotlla la persiana per contemplar com les llums de la nit van apagant-se en aquesta ciutat que es desperta.
N'Emmersenda s'ha rostit la pell amb l'aigua calenta i ha botat de la dutxa per anar a consolar en Mateu, que plora com si l'estiguessin esquarterant. El despertador, amb el mecanisme espatxurrat per terra, està muntant una escandalera inexplicable. N'Emmersenda bota tres cops damunt les dentades peces que es rebel·len al trespol del dormitori. Només va calçada amb unes espardenyes a quadres escocesos perquè li ha caigut la tovallola, i les carns abundants i trèmules del seu cos semblen cobrar vida pròpia amb la cruesa de la gravetat.
A mig vestir i pentinada també a mitges, n'Emmersenda engega fatalment una rentadora de roba delicada a 60 graus. Encara no sap que quan estigui la bugada la seva brusa de Cavalli no li valdrà ni a en Mateu. Ha posat al foc de la vitroceràmica un cassó ple de cera de depilar: avui té consulta amb el ginecòleg i porta les cames que ni la mona Xita. Enceta un bric de llet i posa en marxa la cafetera, la torradora, el rentavaixelles, el microones i l'exprimidora de taronges.
Salten els ploms i gruny n'Emmersenda.
En Mateu, a la seva habitació, fa unes bones rialles, qui sap per què.
En Pep està regant les plantes del balcó.
L'olor de la cera que s'escalfa la fa tornar a la realitat. S'emporta al lavabo un cafè fred i aigualit, i el cassó de la cera. Es torna a rostir la pell en embadurnar-se les cames de cera bullent i, sufocant un grinyol gens digne, escup dins la banyera el cafè infernal. En Pep apareix emprenyat al dentell de la porta. "No facis soroll, hòstia, que em Mateu s'ha adormit".
N'Emmersenda es repassa les cuixes escaldades, completant la depilació. Cremada però feliç, es mira la seva obra i arrenca un o dos pèls amb les pinces metàl·liques.
De cop i volta, nota amb incredulitat un familiar dolor a la panxa. Haurà d'anul·lar la cita amb el ginecòleg de la punyeta. Se li acaba d'avançar la regla.
Això sí: haurà d'anar d'urgència al dermatòleg perquè li tracti la pell socarrimada.
"La sola idea que una cosa cruel pugui ser útil és ja de per si immoral." Ciceró (106-43 a.C.) Pots escriure'm a cruellissima@hotmail.com
| « | Gener 2009 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Hola, acabo de descobrir l'Ermesenda i m'agrada molt. Trobo genial 'les maneres subtils i gracioses d'una japonesa'.
Fins aviat1
tots volem que torni N'Emmersenda amb el seu estil tan versemblant!!!
és tan important anar al ginecòleg un cop as mantingut relacions sexuals, si as utilitzat el condo? passa algu si no si va? esque no em vec en cor de dirli a ma mare..
Hauries d'anar al ginecòleg cada cop que et toqui revisió. Quant al tema de les relacions sexuals, no te sé dir. Jo totes les preguntes les vaig fer a ma mare.
En tot cas, sempre pots consultar al teu ajuntament, a la regidoria de joventut, quins programes d'orientació sexual tenen. Així ningú no sabrà res de la teva vida privada i de la teva llibertat, que és el més important.
Sort, i endavant.