Administrar

Torno

cruella | 18 Octubre, 2006 10:00

En aquest temps que duc al principat està clar que m'he convertit en una catalana de la metròpoli: plasta, sedentària i amb un accent horrorós. I a sobre, estic envellint de la manera més ruïn i lamentable. Torno una maniàtica del copon, en especial pel que fa a una o dues marques d'aigües que em fan ràbia i també als acudits que s'expliquen els informàtics. No soporto la gent que beu Solan de Cabras i Font Vella Go, i no puc sofrir els informàtics del despatx. "Saps què li va dir un vector a un altre? Doncs si tenia un moment!". Mare de Déu, que algú m'ho expliqui. A part de no entendre res, em venen ganes de vomitar.

En fi, que em faig vella, i ara na MR i na M volen fer bodijamp o bodyjump. Jo li he dit a na MR que el gimnàs em queda lluny i que els divendres faig un màster a ESADE. Ella, perseverant i cruel, m'ha dit que em recollirà en el seu BMW X5. Llavors m'ha dit que lo d'ESADE és una mentida brillant, però que ens coneixem, maca.

Em demano si el bodijamp o bodyjump és gaire violent. Jo em vaig manifestar contra la guerra d'Iraq al paseig de Gràcia, tot i que només ho vaig fer per tocar els ous al PP, la veritat sigui dita. D'altra banda, si el bodijamp o bodyjump exigeix una coordinació psicomotriu pròpia d'un nen de set anys, llavors estic totalment incapacitada per a portar-lo a la pràctica amb la mínima dignitat. Declaro que no sé ni he sabut mai on tinc la dreta i on tinc l'esquerra. Sí sé distingir entre "a dalt" i "a baix", però em ve justet justet com la pell del nas.

Amb el tai txi i el ioga m'atreveixo molt. Així l'hi he dit a na MR i a na M. També amb la petanca, hi he afegit, esperançada. Na M m'ha recordat que la petanca no és olímpica, però que no perdi la fe, que algun dia aquest greuge comparatiu es veurà sobradament recompensat.


 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS