Administrar

Trobada d'antics alumnes

cruella | 21 Octubre, 2006 12:29

From:  "Elena Noriega" <enoriega@kastizos.es>
To:  "Emmersenda Puig" <epuig@melicotons.cat>
Subject:  ¿Cómo fue la reunión de antiguos alumnos?
Date:  
Sat, 21 Oct 2006 10:06:11 +0200 

Querida Emmersenda: 

¿Cómo te lo pasaste ayer en la fiesta de antiguos alumnos? Lamento muchísimo no haber podido asistir, ya lo sabes. Mi redactor en jefe me ha puesto las peras a cuarto con el tema del presupuesto, y no levanto cabeza. Se me ha acabado el puente aéreo por un tiempo.

 Bien, cuando tengas un momentito, me cuentas cómo fue. ¿Estaba el ex-profe buenorro que tu y yo sabemos? 

Un abrazo,

Elena


De: Emmersenda Puig [mailto:epuig@melicotons.cat]
Enviat el: dissabte, 21 / octubre/ 2006 15:22
Per a: enoriega@kastizos.es
Asumpte: Re: ¿Cómo fue la reunión de antiguos alumnos?


Hola Elena,

La festa no em feia il·lusió, ja ho saps. No hi trobo la gràcia a haver d’exhibir el meu volum de foca de Marineland davant els meus ben conservats condeixebles. I t’asseguro que, d’haver-se-me passat pel cap que també podia venir l’ex-profe buenorro, hi hauria posat una excusa patètica com la teva del pressupost del diari.

La sala d’actes era plena com un ou.  La música tronadora era com dels quarenta principales, i una pancarta que deia “Promoció del 97” penjava entre dues làmpades de neó, rotllo vuitantes. Em vaig deprimir.

Em van saludar superexcitades les bessones Fortesa, orondes com a taronges solleriques.  Anaven vestides de dalt a baix de Dolce e Gabana, així que duien repartides per tot el cos un bon grapat de lletres “D” i “G”, com si fossin dos monstruosos plats de brou de gallina amb sopa de lletres.

Se’ns va ajuntar en Joan Cardona, acompanyat d’una lituana imponent: melena rossa fins a la cintura, cos de deessa del sexe i responsable de neurocirurgia de la Vall d’Hebron. Tot i la humiliació, em consola saber que la lituana ha de tenir alguna tara, o no m'explico que cony fa amb l'imbècil del Cardona.

Les sabates em mataven, la calor m’espatxurrava el pentinat i m’havia destrossat la manicura mossegant-me les ungles sense misericòrdia. La veritat és que et vaig fer cas i vaig anar a la perruqueria d’en François. Em va clavar 290 euros per la manicura, el maquillatge i el to del cabell “xocolata i mel”, que de fet és marró i groguenc. Quan en Pep vegi l’extracte de la visa em mata.

Ja m’escaquejava per la porta del darrera quan, de sobte, em trobo cara a cara amb l’ex-profe buenorro, més buenorro que mai i absolutament encisador, qui m’engalta aquesta: “Emmersenda??? Ostres, no t’havia coneguda! Com has canviat!!!”. Vaig tirar a matar “Sí, el temps fa estralls. Jo estic més grassa, però tu estàs vell i decrèpit”.

Amb el somriure congelat als llavis, va quequejar: “Volia dir que aquest color de cabells et queda molt bé”.

Em sento miserable i desgraciada, i la ressaca i els remordiments em maten.

Sempre teva,

Emmersenda

Comentaris

  1. Manca d´entusiasme.

    Intenta cantar mentre et rentes la cara als matins.
    El Raúl o la Shakira, poden anar be.
    No surtis mes de casa tan tristota.

    Repixes, cuca. | 30/10/2006, 12:47
  2. A en Repixes, cuca

    Seguiré el teu consell. Tinc un "patinejo" al lavabo per on s'escolaran les notes de la Shakira, i els veinats es posaran a to.

    Tens blog? Em sembla que no has escrit bé el link.

    Cruella | 30/10/2006, 13:29
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS