Administrar

Apoyaré l'estatut

cruella | 23 Octubre, 2006 09:33

Esbufego damunt la bicicleta estàtica mentre repasso les notícies caducades de l’Avui d’ahir.  En Mas diu que en Zapatero no trobaria cap notari que li certifiqui les promeses electorals, després d’allò de “apoyaré el estatuto que apruebe el parlamento de Cataluña”.  Això, a banda de recordar-me en Queco Novell amb veu nasal i celles de moix ajagut, em suggereix el post que teniu a continuació.

Fa unes setmanes vaig anar a sopar al Flash-Flash amb n’AJ i na CB.  Na CB és madrealbertina, condició aquesta que hauré d’explicar algun dia en un altre post. De moment, i per no allargar massa la longitud d’aquest article, diguem que és mallorquina i encantadora, i absolutament naïf.
 
Anar al Flash-Flash i no menjar hamburguesa fa colló, però totes tres optàrem per aquesta contradicció interna i assaborírem –és un dir– amanides i aigua amb gas. La qüestió és que na CB es va presentar prop d’una hora tard i traient foc pels queixals. Venia de l’hematòleg i ens en va explicar l’aventura, feta una fera. La cosa havia anat així:



1) Fa cosa d’un mes, na CB truca a la consulta de l’hematòleg i demana hora urgent. La infermera li dóna cita per tres setmanes més tard i na CB s’emprenya com una mona perquè té amb tota probabilitat un excés de ferro, cosa que li provoca una fatiga extraordinària. Remuga per la falta de sensibilitat vers la paraula "urgent", però s’hi avé.

2) Un dia abans de la cita, li truca el doctor en persona per dir-li que marxa a un congrés i que li ha d’anular la cita. Na CB, que és madrealbertina i prou ingènua com per pensar que té capacitat negociadora, li prohibeix –cito textualment– “anar al congrés perquè jo fa tres setmanes que m’he planificat per la teva consulta, i ara no em sembla bé que em donis hora per d’aquí a tres setmanes més i em destarotis els meus plans”. El metge li diu que, tractant-se d’una urgència, “li farà un forat el dimarts a les set”.

(Mentre explica això, n’AJ i jo creuem mirades significatives pel que fa al detall de la urgència, preguntant-nos perquè cony no li donaven hora urgent des de bon començament. Na CB, però, no hi ha caigut).

3) Na CB diu que la negociació amb l’hematòleg va suposar haver de cedir en el tema del congrés, però que a canvi no hauria de fer cua darrera tots els pacients, i per tant s’assegurava arribar amb temps suficient al nostre sopar al Flash-Flash. En una negociació, diu, sempre perds quelcom i guanyes quelcom.

4) Arriba el dimarts de la consulta i la infermera de l’hematòleg, interrogada per na CB que porta ja tres quarts d’hora d’espera, assegura que no la té a la llista de consultes d’avui. Na CB li explica tot el rotllo de la negociació, del congrés i del forat a les set, i la infermera li assegura no saber de quin congrés li parla, però que de seguida que pugui li preguntarà al doctor.

5) A tres quarts de nou del vespre del dimarts, l’hematòleg fa passar na CB a la consulta. Na CB està que mossega i el doctor diu que sí, sí, és veritat, ho lamento molt. Llavors, sense ni tan sols auscultar-la, li encarrega unes anàlisis de sang. “Fins no tenir-les, no podem fer-hi res”, li diu, i l’acompanya amablement a la porta.

“Què vos pareix, aquesta feta?”, ens demana, mentre punxa amb ràbia un ravenet amb la seva forqueta.

La miro als ulls i li dic el que penso de debò: “CB, el que me pareix és que el teu hematòleg és en Zapatero”.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS