Administrar

Les nenes i el futbol

cruella | 25 Octubre, 2006 10:41

Vaig a ca na M, carregada amb la Thermomix. Hem quedat a la tarda per cuinar perquè aquesta nit anem a casa de n’AR, qui ha muntat una mena de societat gastronòmica. Per a inaugurar el club, ha convidat a sopar a un conegut columnista de qui no vull recordar-ne el nom, el qual se suposa que parlarà de política i de la seva controvertida producció periodística. Na M, na MR i jo l’odiem cordialment i sovint parlem d’atropellar-lo repetidament amb un vehicle pesant, així que hem quedat en què cap de les tres li farà la pilota, i que ens dedicarem a posar-lo contra les cordes.

La Thermomix va a tota màquina: crema de carabassó amb perfum de botifarra negra, crema de carabassa amb mató, coques de ceba de Montblanc i coques de trempó de Mallorca, aromàtiques salses de tomàtiga i ceba blanca, pop a feira i carpaccio de carxofes amb parma. Fa calor dins la petita cuina amb finestreta a ponent; entra el resol i tenim el forn a 250 graus.

Na M em veu dubtar davant una ampolla de coca-cola de la nevera. És descafeïnada i light, com és natural a una casa on hi ha dos nens petits. “No beguis aquesta bírria, Cruella”, diu, i destapa una ampolla de cava ben fresquet. En P i en J, de vuit i sis anys, guaiten a la porta: “Mare, Cruella, no teniu calor? Veniu a la terrassa!”. Una lògica aplastant que no em sembla oportú qüestionar.

A la terrassa hi corre un oratge suau com un bé de Déu. Estic asseguda al costat d’una olivera dins un cossiol (!) i tinc una copa de cava a la mà. Tot és suficientment semblant a un horabaixa a Mallorca: qui no es conforma és perquè no vol. En J se’m queda mirant, una mica abstret. Dibuixo un arc amb la meva cella, amb actitud sol•lícita, i finalment s’atreveix a preguntar el que fa una estona li ronda pel cap. “Cruella, per què no tens fills, tu?” En P, per la seva banda, deixa caure la pilota i es queda esperant la meva resposta, molt interessat. “Perquè si mai en tinc, llavors vosaltres dos el marginareu i no hi voldreu jugar perquè és petit, i el pobre serà un acomplexat”, els dic. Des de la cuina m’arriben, mesclades amb la flaire de les coques, les rialles de na M.

En P i en J tornen a la pilota i jo a la cuina. Al cap d’una estoneta arriba el cangur, i na M em diu d’aprofitar el taxi que és encara a sota. Ja hem embolicat els menjars i la Thermomix, i anem carregades com mules. Fem petons als nens i, abans d’entrar a l’ascensor, en P i en J adopten un posat solemne: “Mira, Cruella, hi hem pensat molt, i et volem dir que si el teu fill és un nen li podríem ensenyar a jugar a futbol, i a tot, i no el farem fora ni el marginarem. Tu només has de fer que no sigui nena, val?”. Dissimulo com puc el riure que se m’escapa sota el nas i els agraeixo el detall. En J està content d’haver arribat a un acord, però en P se sent cohibit. Té la sensació que quelcom del que han dit no acaba d’estar bé. És natural: amb vuit anys comença a saber que certes coses no són políticament correctes, i troba a faltar la reprimenda progre dels seus mestres transversals.

Com que na M, que és sa mare, no li diu res, està clar que jo no tinc per què piular. Tanta sort, perquè em feia una mandra bestial defensar una filla que encara no tinc i qui probablement odiaria el futbol com son pare. Es comença queixant-se del sexisme de dos nens de vuit i sis anys, i s’acaba prohibint la campanya de Bocata i els pagesos, la d’Axe i les noies “a qui s’ha de marcar el camí” i, evidentment, la dels Joves d’Iniciativa i el preservatiu esquerranós.
 
Abans d’entrar al taxi, miro cap a dalt a la terrassa de na M i em sembla veure dos petits cossos que encara juguen a pilota. Diria que en J ha fet falta: claríssim penalti a favor d’en P i que em perdo, perquè el taxímetre ha començat a córrer de nou.

Comentaris

  1. cruel-la

    un 10 cruella.

    Aquest post mereix un 10.

    Ets inmensament millor escriptora que la del molí.

    chamb | 25/10/2006, 11:29
  2. A en Chamb

    Caram, Xamb... M'has emocionat. Moltes gràcies...

    cruella | 25/10/2006, 11:31
  3. Autors baleàrics per un programa de ràdio

    He visitat el teu bloc i he vist que també escrius. Jo som na Isabel Pinteño, amiga de Joana Pol i fan fins a la mèdula de tota la seva feina, i col·laboro en distintes coses que són iniciatives d'ella.

    Estam cercant autors novells baleàrics per un programa de ràdio a IB3 que té molt d'èxit ja que l'escolten a través de internet a tota Espanya i a latinoamèrica (els nivells d'audiència de la radio normal són discutibles, però les descàrregues del programa a la web no admeten cap discussió!). Penso que seria interessant que te posessis en contacte amb na Joana Pol al seu e.mail que és:

    JoanaPol@ono.com

    Isabel | 25/10/2006, 11:32
  4. Re: Les nenes i el futbol

    Ostres aixo de la thermomix ho haure de acavar provant perque tothom que la te en parla maravellas...

    Mikel | 25/10/2006, 12:40
  5. A en Mikel

    Alerta amb la secta de la Thermomix, Mikel. Són de por i estan organitzats!

    Algun dia faré un post sobre el tema, que se'l mereix.

    Cruella | 25/10/2006, 12:53
  6. hola

    cruella, jo vaig estar a punt de comprar-la, sobretot pel nen. ara tinc una petiteta de la chico per ell i jo menjo congelats.
    Però m'ha agradat molt el post. M'imaginava la posta de sol...

    jbauer | 25/10/2006, 14:26
  7. A na JBauer

    Hola, guapa,

    Gràcies per les teves paraules. Encara em queda camí per igualar les teves aventures!

    El meu orgull de Thermomix m'obliga a dir-te que la vida no s'acaba en els congelats, kelosepas.

    Cruella | 25/10/2006, 15:10
  8. Re: Les nenes i el futbol

    Hola Cruella! es el primer cop que vinc al teu bloc ,i m'encanta !! el teu comentari al bloc de l'avi m'ha cridat L'Atenció .. dic una dona que vol diamants de desgravi es de les meves xDDDD

    onix | 25/10/2006, 17:39
  9. A n'Ònix

    Per menys d'això, Ònix, ja que ni intentin desagraviar-nos!

    Jo també m'he passat pel teu blog ;-)

    Cruella | 25/10/2006, 18:09
  10. Re: Les nenes i el futbol

    Doncs espero impacient un post sobre els perills de la Thermomix abans de fer el gran pas.... ;-)

    Mikel | 26/10/2006, 06:05
  11. NA LOLA

    Estimada Cruella,
    no subestimis els efectes d'una cuina petita orientada a ponent a 250ºC d'un forn coent coques.......
    Probablement na M estava capficada pensant en mil coses sense parar atenció al poder inquisitiu interrogatori dels seus cadells. Probablement, na M hagués obert el debat encara més preguntant-li a en J: Què passaria si la Cruella tingués una nina?
    La història d'en P i en J no comença en una pedagogia sexista. A n'M , el fet de parlar-ne o fer-ne esment ja li causa oi, ja que és la pitjor manera de ser-ne. Ni feministes ni masclistes. Persones responsables,amb criteri propi....
    Un dels primers regals que van caure a casa d'en P i J va ser una caseta de fusta.
    A en J als 3 anys els Reis, els d'Orient li van portar la LOLA, una nina cap pelada, amb galtes rosades i tors de cotó.Entre ell i en P la cuidaven, la passejaven, la vestien. En P se'n cuidava la portava a coll quan en J no se'n feia càrrec. Als següents aniversaris, al costat de les pilotes, les espases de cavallers i els Clicks viquíngs sortien el cotxet, els peus d'ànec, banyador i xancletes per la LOLA, el pitet i la bata d'escola igual que la de P3 d'en J bordat per l'àvia C.,la cuineta amb aquell forn que feia "cling cling" com a timbre, que no parava de sonar quan es disparava,els pebrots, els tomàquets i aquells ous ferrats i croissants de plàstic que fan ganes de queixalar-los...i les llonganisses de massapà, les cassoles i plats d'alumini, i el cistellet amb el joc de cafè de ceràmica de nines. És cert, que la LOLA quan hi havia batalles entre en J i en P servia de projectil alguna vegada, com també és cert que cada nen o cada nena fan el que veuen i si els deixes, acaben fent el que senten...
    La ME és la cosina entranyable d'en P i en J.Té 9 anys. És la millor jugadora de l'equip de futbol, mixte, d'un poble de la Conca de Barberà. Quan poden amb la resta de cosins, juguen a un joc tan civilitzat com LES CABANES, una mena de joc on s'inventen una civilització imaginària on lluiten tots plegats contra uns altres imaginaris i construeixen pobles i lluites per defensar-se i sobreviure.....
    Sembla un joc adult, però tenen entre 4 i 13 anys, i no hi ha intervingut mai cap dels pares i mares en cap aspecte.

    Però això no treu que quan en J juga al pati de l'escola amb la seva nòvia, la B, confessi al seu pare en J, que quan juguen a pares i mares , a vegades, la B es queda a la casa inventada i en J se'n va a jugar a fútbol amb els altrse nens.
    LA M i en J pensen que per educar els seus fills el millor és actuar conseqüentment,ser molt sincers amb ells mateixos i amb les pròpies limitacions i donar exemple , que tinguin referents clars del que els sembla que és bo i explicar-los allò que els sembla negatiu. El món dels infants és molt divers, tan com tants nens hi ha ( i no penso caure en el nens i nenes). En el millor dels casos, quan juguen o reflexionen, és preferible no intervenir ni dirigir i deixar que ho arribin a conclusions i les madurin per ells mateixos, sobretot quan ho fan civilitzadament.
    En J li va dir a na M l'altre dia que li agradaria tenir una germaneta......
    probablement, si la tingués també acabarien jugant a futbol..... a no ser que s'assemblés a l'avi T.que no li agradava gens el fútbol i sort que va tenir cinc nenes a les que no els agradava el futbol perquè no els en va ensenyar mai.

    Ilía Gràcia | 26/10/2006, 14:32
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS