Melicotons al sementer

S'organitzava un seminari la temàtica del qual no puc revelar, per por de deixar la meva identitat al descobert. Diguem que la iniciativa provenia del món de la universitat i el target eren alumnes d'entre 25 i 35 anys. Jo mateixa em trobava dins el target, però era convidada a participar en el disseny del programa i la seva organització. De buenri total, doncs.

Sóc citada a les 10.30 al despatx del director adjunt. Està al sector X, pis nosequè, porta tal i tal. Em perdo per unes escales que desapareixen quan arribes al primer pis. Torno a baixar i agafo l'ascensor. A mem si encara faré tard.

M'obre la porta un xino amb un somriure descomunal. Somriu amb la boca, les orelles i els solcs del front. Mai no havia vist a ningú somriure així, però tampoc mai no havia vist un xino tan d'aprop. Potser és una peculiaritat ètnica: són d'una hospitalitat sofisticada. Té un rostre venerable, d'infinita bondat, i per poc el saludo a la manera oriental, ajuntant ambdues mans i inclinant el cap i el tors.

Un fort accent gironí em treu de cop de la pel"lícula que m'estic muntant: "Tu deus ser na Cruella! Gràcies per venir: aquestes són les doctores P i H". El seu domini del català em deixa fora d'òrbita, i el xino torna a somriure amb tota la cara i part del cos: "Vaig ser adoptat als anys cinquanta. Sóc, per dir-ho així, el fill d'uns precursors".

Les doctores P i H estan entusiasmades amb la iniciativa de fer participar l'alumnat en la presa de decisions. Començo el meu rotllo preguntant si això inclou suggerir els ponents o si ja els tenen més o menys triats. Em diuen que els poden buscar ells."Llavors", dic, "us demanaria que en garantíssiu la diversitat".

El xino, na P i na H hi estan totalment d'acord. Gairebé amb admiració, m'asseguren que aquesta universitat busca l'equilibri entre homes i dones des del mateix disseny dels programes. Em quedo de pedra pel malentès absurd. "No, no. No m'he explicat bé. Em referia a poder superar la síndrome de l'historiador comunista. És a dir, que agrairíem que no tots els ponents siguin d'esquerres".

Na P i na H arrufen el nas i posen cara de retrete, El meu xino, esfumat el seu espectacular somriure global, té l'aspecte destructor de Gengis Khan. Damunt la taula hi ha un gerra d'aigua; me'n serveixo un got ben ple i trec les meves notes per començar la reunió: amb la tonteria s'han fet les 11.00 i aquesta gent sembla de cop tenir pressa.