cruella | 26 Novembre, 2006 16:55
Aquest cap de setmana han vingut els meus pares. Viatjaven aquest cop en vaixell des de Mallorca per poder dur el cotxe carregat amb les últimes pertinences de la meva vida mallorquina: l'ós Peposo, fotos d'antics nòvios, capses amb apunts, la patètica orla de la Universitat. Sento una petita punxada de rancúnia pensant que la meva habitació de soltera ja no és pus la meva habitació. Es veu que l'han pintada de blau cel i que hi han instal"lat un petit estudi on tots dos fan els deures d'informàtica que el profe els posa els dijous. "Però que no era tai-xi?", pregunta en D. "El tai-xi són els dimecres", puntualitzen.
En D està encantat perquè ma mare ha portat, a més de tots els meus catxivatxes, un quilo de farina d'ensaïmada. La meva ensaïmada preferida és la que es prepara per carnestoltes: l'ensaïmada de tallades. Duu per sobre talls de sobrassada i de carabassa confitada, i és deliciosa.
El primer que cal fer es preparar la pasta de l'ensaïmada amb farina, ous i llevat. Mentre sopem la massa anirà pujant, vigilada histèricament per en D. Està tan excitat que totes dues acabem prohibint-li que torni a la cuina: quan es tracta de jalar, en D gestiona la paciència fatal.
Ara que la massa ha tovat, ve l'operació més delicada. S'ha de formar un full prim com un llençol que, un cop enrotllat sobre si mateix, constituirà l'espiral de l'ensaïmada. No és tasca fàcil perquè l'elasticitat de la massa fa que tendeixi a recuperar la seva forma inicial. Així que ma mare d'un cantó i jo de l'altre, amb cura que no es trenqui, anem estirant-la i atupant-la sobre la taula del menjador.
Mentre jo engreixino la làmina de pasta amb saïm, ma mare va enrotllant-la com un canaló, davant la mirada expectant d'en D i de mon pare. Ens partim de riure per la cara de pardals solejats que se'ls ha quedat i, amb summa cura, la disposem en forma d'espiral, vigilant que entre les vores i hagi com a mínim dos dits d'espai. "Cruella, ara posa-hi per damunt els bocins de sobrassada i de carabassat", ordena ella, diligent.
Cobreixo la palangana amb un drap de cotó i la deixo sobre l'encimera. Per avui, hem acabat. Caldrà esperar tota la nit perquè la massa iniciï el segon tou, i en D sembla desesperat, però resignat.
El matí arriba més prest que de costum. Sura a l'aire l'oloreta dels diumenges de la meva infantesa, i em llevo sense mandra en comprovar que en D ja no és al llit. Me'l trobo preparant cafè i esprement taronges per a l'esmorzar. L'ensaïmada acabada de sortir del forn té l'aspecte beneït del pecat mortal. "Ma mare: t'estim. Ho saps, no?", li dic, fent-li un petó. "No diguis dois i corr a despertar ton pare", somriu.
El sol vol sortir darrera la mar. Els primers surfistes es despullen a la sorra i es llencen a les onades d'escuma. Mallorca, avui, és molt a prop.
"La sola idea que una cosa cruel pugui ser útil és ja de per si immoral." Ciceró (106-43 a.C.) Pots escriure'm a cruellissima@hotmail.com
| « | Gener 2009 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Jo vull ensimada, però no estic segura que D hagi deixat ni la farina que sobra ni el sucre que cau...
Records a tothom!!!
Caram!
Quina gana m'has fet venir, collons, jeje.
Ja veus que per fi he trobat el moment per venir-te a saludar aquí.
a més t'escric des de l'Alta pellofa aquest cop, perdut entre camps, ja verds, i poca cosa mes. Ni cases, ni cotxes, ni gent, només jo, els camps i el wi-fi.
Ara torno a Bronxelona, però ha estat be.
Au! (migratòria)
MMmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!!
Jo en vull un tros!
Eis, guapetona. Quan et decideixis a tornar, te'n faig una per tut tota sola. I ja saps que t'espero com aigua de maig.
Molt admirat senyor Verdet,
Espero que podrà recuperar-se de l'embafada de verdor amb una mica de saludable porqueria barcelonina en suspensió.
El trobàvem a faltar.
I jo te n'enviaria un, si el teu messenger suportara ensaïmades!
casumlou i jo que he esmorçat una trista madalena rancia amb un cafeenllet. sniff, sniff. Jo vull.
z no ç que la s no és ss ni sc.
Nena, ja que et tenim tan apropet, espero poder-la tastar un dia, eh??? ;)))
Crec que només queda això al teu post:
Siempre que vuelves a casa
me pillas en la cocina
embadurnada de harina
con las manos en la masa.
¡Niña!, no quiero platos finos,
vengo del trabajo
y no me apetece pato chino.
A ver si me aliñas
un gazpacho con su ajo y su pepino.
Papas con arroz,
bonito con tomate,
cochinillo,
caldereta,
migas con chocolate,
cebolleta en vinagreta,
morteruelo,
lacón con grelos,
bacalao al pil pil
y un poquito’e perejil.
—¡Chiquillo! que yo hice un cursillo
para cordon bleu.
—Eso ya lo sé pero, ¡chiquilla!
—¿Qué?
—Dame pepinillos
y yo los remojaré
con una copita’e Jerez.
Un petó!
Hola Creulla, molt maco el post. I quina gana!!! ummm!!!!
Jo avui he esmorzat les restes del sopar d'ahir...
Ets bona tia, bona dona, bona blogger, i a sobre bona cuinera???
Quina passada, en D està ben servit!
Mua!!
Asmorças fatà, no? Ej que d'enssà que n'hi ha er Muntiya, la coça està dulengta.
La propera ocasió t'aviso, i et plantes a Vilassar. Ara: t'hauràs de barallar amb l'energúmen del D, i t'asseguro que en temes de jalar no va de bromes.
Tu fes conya, Pep. Però segons en D, el nostre matrimoni es basa en l'estòmac i el sexe. I per aquest ordre.
Jaquelín: les que no estem tan bones com tu, ens les hem d'enginyar amb altres arts!!!
Gràcies per les floretes que em llences. Ets la dona de la meva vida! (amb el permís de la rabiosa de la Candela :-)
En D és un tiu amb sort, jejejeje
Ah, la peli "Infiltrados" que està bastant bé, entretinguda i a més dura, que darrerament les pelis d'hora i mitja em cansen bastant.
I per la fauna ... ja és això allà. Un dia, amb temps, parlaré del que hi ha a fora ... passa nennnnngggg!!!
Un petó
Bon dia Cruella! Si un dia vols veure una orla patètica t'ensenyo la meva!
Jo també vaig veure ahir infiltrados...
Mala hora per llegir aquest post, collons, si quasi sento l'oloreta...aquesta ensaïmada no la coneixia i te una pinta!!
També fas coca de trampó?
Quina gana osti!
Mmmmm complicat aixo de l´ensaimada....millor ens la preparas tu i ens la menjem naltros. ;-)
per cert....ets tu la de la foto?? :-PPPP
Culleres, tia. Enhorabona pels teus dos darrers posts! M'he posat com una moto.
Cling Istvuz: faig una coca de trempó que fliparies mandarines.
Tinc referències, per si no em creus. Pregunta-ho a http://estoydevuelta.blogspot.com
Neng, qué passa. Jo la prepar i tu te la menges??? Que ets en D camuflat, tu?
Per cert, la de la foto sí soc jo!
molt bé tot.
Doncs el millor encara està per venir...jijijijijijij...
Potser afegeixo l'el.lement ensaimada...
Doncs si ets la de la foto haig d´afirmar i afirmo que tens un perfil força curios...
ja ho he dit algun cop. Ho diré un altre; escrius molt millor que la noia del molí.
És cert que ho tens fàcil, els teus origens son una font inmensa de sentits.
I jo no sé què contestar :-)
Hi ha algú que diu que el meu perfil és com el de la Cleopatra. Poca broma :-)
Gràcies, senyor Xamb, però vostè és un adulador compulsiu.
Per cert: com saps que m'agraden els terrats??? (és el meu proper post, de fet)