Administrar

Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

cruella | 14 Gener, 2007 12:30

Administrar sàviament el fracàs és el meu repte per al 2007. Sempre he tingut una exagerada tendència al drama. Molt probablement perquè em deixo arrossegar per les passions –les bones i les nocives – com si el món s’acabés. Això, i també la precipitació amb què m’aboco a les coses que m’atreuen, fa que el fracàs em sigui tan natural com una sessió de depilació a la cera.

La combinació de la precipitació i el drama m’ha procurat bells fracassos. Especialment en el terreny de l’amor. En una ocasió vaig quedar tan tocada que mon pare es va alarmar. Recordo perfectament la seva proposta surrealista: “No sé què tens ni si te puc ajudar. Però si vols parlar amb so meu psiquiatra, només ho has de dir”.

No sé si vaig acceptar més per curiositat que per fe. Vaig trobar-ho una mica pornogràfic, a dir la veritat. Però la qüestió és que dos dies més tard em trobava asseguda al seu despatx, francament incòmoda i divertida a l’hora. El tio m’escodrinyava a través dels vidres progressius de les seves ulleres, amb una curiositat també molt evident. El silenci era ben tonto. “Ton pare em cau molt bé”, va dir. “Sí. És un sol”.

Tinc horror vacui. Necessito omplir les estances i les distàncies de paraules, i aquell silenci em matava. Així que vaig començar a explicar-li, més que res per poder suportar una hora de teràpia, com m’angoixava el fracàs continu i repetitiu de l’amor. Totes aquelles relacions impossibles. Ell tenia una actitud molt poc passiva, per la idea que jo tenia d’un psiquiatra: m’interrompia, em preguntava, postil•lava. La veritat és que començava a cansar-me’n i no havíem fet res més que començar. Fins al gorro, vaig intentar dinamitar la sessió i acabar ja amb tanta de tonteria: “No hi ha cap pastilla ni píndola de les que receptes a mon pare que em pugui fer servei? Alguna cosa que em deixi tranquil•leta”.

No em va respondre de seguida, però quan ho va fer va aconseguir despertar el meu interès de cop: “Més que pastilles, el que necessites és canviar algunes idees preconcebudes. Cruella: ja no ets una adolescent”. I, fidel a l’estil repel•lent amb què va iniciar la visita, va enarborar un discurset erudit sobre els tipus d’amor: l’amor filial, l’amor a la comunitat, l’amor a la professió, als amics, a la ciència, l’amor de parella. Va detenir-se en l’amor de parella per carregar-se’l de valent. “No tothom està fet per donar-se a una sola persona. Potser ni tan sols tu. Reflexiona-hi”.

De nou es va fer un silenci incomodant. Vaig aixecar-me de la cadira i ell em va acompanyar a la porta. A la sala d’espera ja hi havia mon pare: “Què? Com ha anat?” “M’ha prescrit electroxocs i camisa de força, per començar”. Tots dos varem riure. “Va, què t’ha dit?”. No sabia ben bé què explicar-li. La visita havia estat la cosa més rara del món. “Estic bé. Només em cal més reflexió”. Ell va fer un gest decebut: “Vaja cosa. Això ens cal a tots. Per mi que aquest tio em pren el pèl i la pasta”. “A mi també m’ho sembla, mon pare, a mi també m’ho sembla”.

 

Comentaris

  1. Consells psicopàtics

    E-vei-dentment, aquell pajaru li fotia les peles a ton pare. Per donar aquests "savis" consells no cal garlejar amb psicòpates. Reflexiona, doncs, ara ja més madureta, sobre com administrar sàviament (o a la baliga-balaga) els teus petits o grans fracassos. I no corris, que el món no s'acaba; malgrat, ens sembli, manta vegades, vagi molt de pressa. Consell sense IVA, ni tornada.

    elveidedalt | 14/01/2007, 20:39
  2. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Bé, has d'estar contenta que no t'enxufés el prozac de bones a primeres, perquè això és el que fan molts loquerus d'aquests.

    Jo no hi he anat mai (i espero no necessitar-ho), però potser un dia també ho provo per curiositat, com qui va al dragon khan.

    Puji | 15/01/2007, 08:42
  3. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Les reflexions en un altre post?
    Entenc que t'estava insinuant que potser tenies condicions per ser una miqueta "fresca"?
    Quin gran psicòleg. Vols dir que potser no era el noi de la neteja i s'estava acollonant de tu després de deixar-te xerrar. Reflexionem-hi

    Oriol | 15/01/2007, 14:17
  4. Veí

    M'hi vaig indignar tant, que li vaig suggerir al pare que no tornés. Ahir, mentre penjava el post, però, em embla que m'hi vaig reconciliar. Potser no era tan idiota.

    Cruella | 15/01/2007, 15:32
  5. Puji

    Això del Dragon Khan, Puji, ni en broma. Que em recorda que el que està malalt de la barretina és el país.

    Cruella | 15/01/2007, 15:33
  6. Uri

    M'ho vaig prendre a la tremenda. El fresc, suposadament, havia de ser el tio que m'havia deixat feta pols. No vaig entendre gaire el perquè de tot allò. Se suposa que els psiquiatres et fan una recepta i avall. Si hagués volgut un psicòleg del tres al quarto, ja hagués anat a veure el Tarot de la bruja Lola, no?

    Cruella | 15/01/2007, 15:36
  7. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Jo només he tingut una experiència psicològica, que no psiquiàtrica i em va fer veure que totes les respostes al meu caos mental les tenia jo mateixa i em va agradar saber-ho. No hi he tornat mai més i ja fa uns deu anys.

    Candela | 15/01/2007, 17:39
  8. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Redeu, redeu, redeu, és complicat, complicat, complicat... Crec que si tinguessim amics de veritat, que ens diesin les veritat i ens parlesin clar, potser no necessitariem psiquiatres ni psicolegs.És clar que potser per a un psiquiatre, jo estaria una mica "pallá"...

    L'Avi | 15/01/2007, 20:14
  9. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Vosté pallà?? imagini's jo... que tinc més traumes infantils que Marco

    Candela | 15/01/2007, 20:18
  10. Candela

    Nena, em fa l'efecte que un psicòleg encara deu ser més pal que un psiquiatra. Clar que el teu sabia llatí: et fa pagar una pasta, i al final acaba dient-te que les respostes les tens tu. Vaja jeta.

    Cruella | 16/01/2007, 10:36
  11. Avi

    No digueu que esteu "pallà", que sou la persona més cabal que conec. Per cert: em voldríeu fer de psiquiatra??? Amb vós m'atrevesc a tot.

    Cruella | 16/01/2007, 10:37
  12. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Una bona sessió de bar. Unes copes de més. Unes frases fetes. Unes llàgrimes de menys i tot es soluciona.

    T'ho asseguro.

    escarabat | 16/01/2007, 14:00
  13. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Benvolguda Cruella, ja sap que si em necessita, pot comptar amb mi. Faré el que faig amb la meva nena: Que hi problemes, fem una estripada. (És a dir, anem a fer un tiberi i a explicar-nos les penes i així ens fem de psicolegs l'un a l'altre)

    L'Avi | 16/01/2007, 14:44
  14. Escarabat

    Ni bars ni copes ni confessions, si no és en companyia d'uan fèmina. Que sempre acabo fatal, jo.

    Cruella | 16/01/2007, 16:38
  15. Avi

    D'estripada o del que vulgue. Amb vós, a la fi del món. I ja que m'aguantau, pag jo.

    C | 16/01/2007, 16:39
  16. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Benvolguda Cruella, paguem a escote, que jo entre la birra i el whisquise, la puc arruinar i no sé qué és millor si el remei o la malaltia.

    L'Avi | 16/01/2007, 18:10
  17. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Jo m'apunto a fer teràpia de bar.

    Ep, que el psicòleg no ho vaig pagar jo! (va ser la mutua). No em va costar res.

    Candela | 16/01/2007, 19:22
  18. Avi i Candela

    Quan voleu quedar?

    Cruella | 17/01/2007, 08:26
  19. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Cruella tia! Mon pare una vegada i veient l'estat lamentable en què em trobava, em va dir: Nena ves a veure a algú que hi entengui!
    Em vaig quedar clavada i no vaig moure ni un dit per vergonya, però suposo que m'hagués anat de puta mare.

    Txell | 17/01/2007, 09:24
  20. Txell

    Nena, què va. De puta mare t'hi ha anat perquè mai no el vas anar a veure, n'estic segura. A mi, el molt cabron, em va ensorrar en la puta misèria, tia. No esava preparada perquè em digués que lo meu era ser un puton verbeneru. M'ho diu ara, i t'asseguro que li plantifico una hòstia amb la mà plana.

    Cruella | 17/01/2007, 13:13
  21. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Crue, ja deia jo que aquests continuus canvis de personalitat del teu gravatar tenien alguna cosa amagada. Jo només hi ha un psiquiatre que visito i és Fraiser!
    Teràpia no faig però almenys ric una estona.

    Clint | 18/01/2007, 12:09
  22. Psiquiàtres perillosos

    La primera vegada que vaig anar al psiquiàtra vaig tenir la impressió que em tirava els trastus, em va dir que ja era una dona i que havia d'actuar com tal i en cualsevol moment pensava que em demanaria el telèfon i arreglaria els meus problemes de cop ;-) a la fi vaig anar a un molt vell tipus papa noel i em va treure dels meus mals...fa molt de temps però he de dir que els bons psiquiàtres existeixen lo difícil és trobar-los.

    allenjandra | 19/01/2007, 08:46
  23. Allen

    NEna, nena...... no serà el mateix psiquiatra, no???? Parlem-ne.

    Cruella | 20/01/2007, 17:40
  24. Son els cures moderns

    Hola:
    Els psicolegs son els cures moderns, han vingut a substituir el confesionari antic

    garmir | 20/01/2007, 17:57
  25. Psiquiàtra guapu tiratrastus

    Es un profe de la uni sobradament conegut per tu
    ;-)

    allenjandra | 22/01/2007, 18:04
  26. Mikel

    Aqui en le mon blogaire tambe pots trovar sabis consells!!

    Mikel | 23/01/2007, 12:51
  27. Re: Els posts de n'AJ. El psiquiatra de mon pare

    Molt sovint quan hi ha alguna cosa que ens preocupa o no rutlla i l'expliquem, la treiem fora ja ens sentim més bé. Jo penso que si no es tracta d'una patologia greu el millor és escampar la boira, fer coses que et facin sentir bé , anar a fer un cafè i compartir una conversa. oli amb un llum!

    Joana | 23/01/2007, 19:07
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS