cruella | 06 Febrer, 2007 07:05
A la primera part d’aquesta ficció, vaig viatjar a Boston i vaig conèixer Amos, un repugnant informàtic que va solucionar els meus problemes econòmics en contractar-me com a dominatrix d’una línia calenta.
En els següents mesos, l’ambaixada espanyola em va enviar tres cartes certificades -a Mallorca!- per fer-me saber que “continuaven treballant per solucionar el meu problema amb el visat”. Els pares em van trucar molt alarmats, però afortunadament per a la meva economia domèstica, Phone-fuck va experimentar un espectacular creixement paral•lel al de l’explosió de les noves tecnologies. Jo encara no sabia que Phone-fuck seria una start-up que remenaria milions de dòlars a la borsa, ni tampoc que ben aviat rebentaria amb la bombolla tecnològica de les puntcom i s’acabaria el meu breu somni de potentada.
La qüestió és que un dia Amos va aparèixer amb una cosa anomenada webcam i una granota de sky i vellut negre que semblava feta per ser cosida damunt del meu cos. “No esperaràs que m’exhibeixi amb això, no?? No ho penso fer, ni tan sols per a aquests descerebrats pervertits que em fan guanyar-me les garrofes”. “Tinc per a tu una mena de passamuntanyes a joc i un fuet. Estaràs irreconeixible”. “M’és igual: ni ho somiïs”. “Doncs sàpigues que dia rere dia perds quota de mercat, perquè la competència sí fa anar la càmera. En dues setmanes no tindràs ni un client”. Em vaig mirar el vestit amb resignació i vaig decidir aplicar-hi mentalitat emprenedora: “Vinga, me l’emprovo. Però si t’aglapeixo mirant-me, ni que sigui de reüll, et foto una ensalada d’hòsties amb el fuet que te’n recordaràs tota la vida”.
Els dies passaven i jo em muntava en el dòlar. Els meus clients eren bàsicament de parla espanyola, tot i que havia heretat algun libanès de la jubilada amb àntrax que no n’entenia un borrall, però que se m’havia afeccionat. També tenia dues lesbianes multimilionàries afincades a Florida, un professor del MIT de ment privilegiada i intel•ligència emocional zero-patatero, i un hacker que després va resultar que tenia 13 anys, acné, un gossa anomenada Ciciolina i un mètode pirata per a mirar-me de franc. Amos estava que treia foc pels queixals. Per això, quan una nit de poc moviment va entrar una trucada per l’antiga centraleta, l’informàtic es va posar de través. Li va agafar la paranoia que algú ens la jugava, perquè ara el gran volum de negoci entrava via web i es produïen ja molt poques trucades. Vaig observar el display, per tal d’identificar el prefix, i em vaig quedar glaçada. “No m’ho puc creure: és algú de Barcelona! Tranqui, Amos, que es tracta d’un català inofensiu i calentorro”.
Vaig despenjar amb la meva perorata habitual: un torrent incontenible de prosa marranota, orientada a fotre-li al client, així d’entrada, dos minuts de connexió per la jeta. Però el nou client em va interrompre, innocent:
- Que me podría dessir si hablo con la señora o señorita Cruella de Vil?
- Calla, ca tinyós, que no t’he donat permís per a obrir la boca.
- Caram! “Your native language” va de debò!
- Com no callis te fuetejaré el cul fins a pelar-te’l, rata traginera!
- Doncs jo em pensava que trucava (i pagava) per a parlar amb la senyora o senyoret...
- Doncs aquí mano jo i tu obeeixes!
"La sola idea que una cosa cruel pugui ser útil és ja de per si immoral." Ciceró (106-43 a.C.) Pots escriure'm a susaina@gmail.com
« | Abril 2018 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 |
Comences a fer un xic de por, vés que no li hagis agafat *carinyo* al fuet.
Doncs no ho entenc , no ho entenc jejejeje ;-PPP
I el tal fuet era de Vic?
Eh! El blogoquiosquer m'ha estafat! L'anunci de la tele deia que con el primer fascículo regalaven el fuet!
Pinta interessant. No cal dir com ens agradaria de veure com us baixàveu la cremallera. Splashhh!
bona aquesta! a veure si fot el meme o què! juas juas juas!
No tinguis por, tonti, que sóc un gos que lladra molt però que dsprés res.
Nen: em queden encara un capítol o dos. Ja pots anar preparant tu el teu meme :-)
A tu t'ho he d'explicar?????????
No, home. Amb el primer fascicle et regalen el la cartilla i el primer cupó per a obtenir-hi el fuet, desemborsant, això si, 89,9 euros.
"Splashhhh"???? Se suposa que m'he de tirar a en Mikel, no a la piscina!!!!!
Clint: no t'ha semblat que m'ha deixat un comentari massa talladot??? Vols dir que el nen no és tímid?? A veure si amb l'entrega de demà s'anima una mica més...
jajajaj molt bé, molt bé, força Mikel!
Tia, tia... en Mikel s'ha quedat anonadat. No piula gaire... Serà que ja no li "llama" el sexe dur?
Benvolguda Cruella, s'em fa dificil imaginar-me-la fent sexe telefònic, fent gemecs mentre fa mitja... A més això del fuet... Ui, quin iuiu...
Avi: això és perquè estau en baixa forma (que per cert, no torneu a espantar-me així). Perquè d'imaginació en teniu molta i molt calenturienta.
jajajajaja, ca tinyós tanca la boca... m'encanta!!jajjajajaj
jejeejjeje
una ensalada d'hòsties, jajajaa, m'ha encantat.
En aquest que no ho enten, fot-li ben fort que és culé.
Vaig a llegir la tercera part..
Ets moníssim, Uri!! Li fotré de per tots els cantons, que s'hi vaig acostumant: enguany sucumbiran davant l'Espanyol!