Melicotons al sementer

Coincideixen dos fets poc dramàtics:

1)Assisteixo a una conferència sobre neoconservadorisme americà.

2)Llegeixo d'un blogaire que respecto i que es considera liberal d'esquerres, que se sent tocat per la realitat. Em pregunto si sap que Kristol defineix els neoconservadors com a "liberals assaltats per la realitat" i somric. En realitat, ric.

No hi estaràs d'acord. Són els fills de Satan. Però tu llegeix a Kristol. Llegeix a Leo Strauss. Llegeix, perplex, a Gertrud Himmelfarb. I a Wohlstetter i a Bloom. I llavors et trobaràs a tu mateix repensant-te les veritats i les pròpies coses, i te les creuràs de debò i no perquè siguis papanates.

Comença, per exemple, per a qüestionar-te aquesta superioritat moral d'europeu del tres al quarto. I aquest donar per fet que els americans són uns ignorants sense capacitat per a elaborar una teoria política.

I astora't d'aquesta consistència, aquesta coherència, i comença a acceptar que tenen tot el dret a dissenyar la seva pròpia política exterior en funció dels seus interessos. Exactament igual com fa la resta.