Melicotons al sementer

Són devers dos quarts de cinc. La sorra crema i no es mou ni un bri d'oratge. Arribem a prop de la talaia del socorrista i m'atur. "Aquí et va bé?", li deman. Ell estén la tovallola i llença una mirada coquetuela al vigilant, carregada d'intencions. "Però què bo que està", diu en veu suficientment alta com perquè al pobre noi se li apugin els colors a les galtes.

Li dic que m'acompanyi a la vorera de la mar, que vull que ens hi asseiem com dues iaies. La sorra és aspra, d'un granulat gruixat. Ves a saber d'on venen les camionades que la porten fins aquí cada nit. Ens envesteixen les ones, i arreu se sent bullici de nens que neden i riuen, els cops d'una pilota que espetega contra les pales de fusta. La platja està abarrotada.

Parlem dels seus plans per a l'estiu, del color del meu cabell, de la seva feina, de la meva àvia, d'en D i d'en G. S'aixeca per anar a cercar la crema solar i me l'escampa per les espatlles. Em fa un petó al nas. Riu com un boig amb cada paraula que pronuncio fins a fer-me empegueir. A estones, però, no diem res i jaiem l'un al costat de l'altre sota el sol de justícia, muts per la calor insuportable. Entre i entre somriu darrera les ulleres de sol, i a la platja no passa res més que les hores plenes.

Els altaveus anuncien de sobte que són les set i que finalitza el servei de vigilància. M'arriba immediatament el renou sord del socorrista botant a terra sobre la sorra. A les mans duu una ampolla d'aigua i uns prismàtics, i sense gaire cerimònia s'allunya platja enllà. "Que et jugues a que es gira i em mira amb aquests ulls tan negres", fa ell. Jo somric maliciosa i li replico que se girarà, sí, però per mirar-me a mi.

El socorrista camina impassible cap a la posta de sol. El seguim amb la mirada, fins que ja no és més que un punt que s'agita i finalment desapareix. Trenco jo el silenci: "Hem quedat en taules, no?", dic, resignada. "Parla per tu, guapa", contesta ell, amb la veu ufanosa de qui sempre guanya fent trampes. Amb les maneres d'una senyorona de la dreta més recalcitrant es treu les ulleres de sol i em clava la mirada triomfal dels elegits: "M'ha passat el seu mòbil i hem quedat aquesta nit".