Administrar

Verloren

cruella | 19 Juliol, 2007 18:02

"Ja hem arribat". Et vas treure el casc i em vas observar, divertit: “No penses aixecar-te de la moto?” Em tremolava tot el cos. Ets, amb diferència, el pitjor conductor del món. Allò havia estat com una carrera cap a l’infern: havíem passat tots els semàfors en vermell, havies insultat els vianants, no havíem respectat cap stop. Em sentia vella i acabada.

Varem entrar en un bar d’aspecte decrèpit, però molt net. Les taules de fòrmica, les cadires de sa mare i de son pare, una televisió retransmetent el telenotícies d’Al-Jazira. Olor a cúrcuma, menta i flor de taronger. Tu volies seure al costat de la finestra i això em va plaure. Llavors vingué el cambrer amb el seu rotllo. Que es deia Hassan i que no servia alcohol. Que ens portaria te a la menta i pastissets de festucs. Tu vas dir que entesos.

Volies que et parlés de la internacionalització de l’economia catalana, jo que no en tinc ni puta idea. Em vaig sentir a mi mateixa parlant del mercat global i de les oportunitats per a l’aterratge de les empreses catalanes a la Xina. Mentre m’ofegava en els teus ulls i em delia per les teves mans. I pensava que mare de déu, que segur que se n’adona i que com és possible que em tremoli el pols i em surti el cor per la boca. La Xina. Les empreses catalanes a la Xina. Es menja els pastissets d’un sol mos. Com deu ser que se’t mengi tota de cop i se’t cr... Avui es donen més que mai les condicions per a l’èxit, si les empreses aprenen a saber com gestionar el canvi. Segur que si li lleu la samarreta té la pell suau, com de melicotó. Segur que aquesta fragilitat és de mentida i pot aixecar-me en volandes i tirar-me damunt del ll... Avui hi ha vaixells que transporten contenidors de Xangai a Barcelona en menys de 12 dies. Se li ha quedat un trosset de festuc al llavi superior. Ja se n’ha adonat. Ostres, ha tret la llengua i se... oh.

“En menys de 12 dies?”. "En menys de 12 dies i per menys de 1000 euros per contenidor. El cost sobre la mercaderia és menyspreable”. “Vaja”. Ens quedàrem callats una estona, sense dir res. Vaig estar molt temptada d’agafar-te de la mà. "Escolta...", vaig començar. "Digues". "Tu creus que és possible...?". No vaig poder acabar la pregunta perquè, com sempre, m’assassinaves amb els ulls sense ni tan sols adonar-te'n. Somrigueres, i jo em vaig fondre quan vas dir, molt a poc a poc :“Tot és possible”.

 

Comentaris

  1. Re: Verloren

    no entenc com no se't va cruspir tota...com em posa com parles del comerç internacional ....

    Clint | 20/07/2007, 09:37
  2. Re: Verloren

    també m'has fós.
    Puc preguntar? per què el fet que condueixi malament et fa sentir vella i acabada?

    Oriol | 20/07/2007, 11:10
  3. Re: Verloren

    Clint,
    I això que no m'has sentit llegir el DOCG!

    Uri,
    Pots preguntar el que et doni la real gana, ja ho saps. Resposta: així improvisant, se m'ocorr que podria ser perquè el conductor té uns vuit anys menys que la sussoditxa, la qual no està ja feta per aquets trots.

    Cruella | 20/07/2007, 11:25
  4. Re: Verloren

    Bufa, bufa, rebufa,... (no puc dir res més)

    elveidedalt | 20/07/2007, 11:28
  5. Al Veí de Dalt

    Pensa a expirar, de tant en tant...

    Crue | 20/07/2007, 11:38
  6. Re: Verloren

    Llàstima que tornéssiu a casa en moto, no?

    modgi | 22/07/2007, 20:40
  7. Re: Verloren

    Fas que m'hi trobi, oh cruel Cruella!!!

    violette | 22/07/2007, 21:22
  8. Re: Verloren

    Passes en dos dies de la crueltat més extrema a la feblesa més tendra. M'encanta.

    Puji | 23/07/2007, 09:17
  9. Re: Verloren

    en moto vau tornar ?

    Edu | 23/07/2007, 10:13
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS