cruella | 01 Octubre, 2007 09:09
El divendres vaig assistir al concert que n'Estanislau Verdet i els Cantimplores Marramiau varen oferir a l'Auditori de la Farinera del Clot. N'AJ va venir amb mi, i va accedir a posar-se la samarreta Llef! que vaig fabricar. Que em posi friki i que no m'ho discuteixi mai és una de les raons per les qual n'AJ és una de les meves millors amigues, i figura entre les capacitats que més admiració em desperten.
A l'horabaixa havia assistit a una conferència sobre l'univers i el límit del coneixement humà, a càrrec del catedràtic d'astrofísica Eduard Salvador i el biòleg i capellà Ramon M Nogués. La conferència és part del Programa Vicens Vives organitzat per ESADE, i va constituir una de les vivències més suggerents, motivadores, estratosfèriques, deleroses, vertiginoses, memorables, estètiques i trencadores que he tingut en els darrers temps.
És tan apabullant el que es coneix com el que no es coneix. Igualment apabullant és la precisió amb què se sap el límit del saber. Exactament fins al moment 10 elevat a -38 segons després de l'explosió de l'univers: l'instant en que només hi existia la possibilitat d'una interacció de forces unificada.
L'experiència extremadament asindètica d'aterrar a l'univers Verdet després de la conferència em va permetre observar que l'aproximació al món i a l'ésser humà es pot fer des de la ciència i des del lletgisme verdetià. Hi ha límits per a la neurona cruel i cal assumir-hi la ignoràcia. Cançons i públic, interaccionant des de la distància igual que partícules quàntiques capaces de ser a dos llocs diferents alhora. La matèria musical que s'expandeix i s'apropa, que col·lisiona, que palpita i s'anihila. I una certesa molt real de ser tot just als límits del que podem conèixer.
Apa, a cagar.
"La sola idea que una cosa cruel pugui ser útil és ja de per si immoral." Ciceró (106-43 a.C.) Pots escriure'm a cruellissima@hotmail.com
| « | Gener 2009 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Osti Crue! Començar amb ultrarealisme bioètic i continuar amb lletgisme és una bomba de rellotgeria! Ho has resistit?
Què va. Encara ho estic paint, Puji.
Per cert: tu entens a les noies que ploren perquè alguna cosa els agrada molt?
apabullant és com em queda el cos quan fas aquests posts, me ponen!...si fos una noia d'aquestes potser ploraria i tot!
Noi! M'has fet apujar els colors!
Te ponen els quarks o les antipartícules? ;-)
Ja veig que el Verdet aquest et posa a Llef, vull dir, a to. I l'AJ que ho vegi! En fi, això d'asindètica, m'ha arribat. Arribo però no sé si puc seguir. Per cert, si vaig on dius (a què em sona això?), hi haurà paper?
PS Ja no ets Cruella? Ets Cruehlina-ronaldinha?
jo es que ja tinc prou problemes per entendre el mon terrestre i el coneixement huma actual com per preocupar-me per l´univers i el limit del coneixement huma...
Anem a pams!! ;-)
Crue, jo a vegades ploro quan alguna cosa m'agrada molt.
Sóc un marica...?
Tu amb els colors pujats!
que això dels quarks i les antipartícules sona a cançó dels Antònia Font!
(Puji, una mica sí, no? jajaja)
Si et refereixes a que prenc copes hores abans d'un partit important, doncs sí.
Anem a pams, idò. Quan vulguis, jo t'ho explico a l'Orangerie....
Es veu que tu ets marica i jo cursi total. Vaja dos!
és que en Verdet té un toc antòniafontí! No et sembla?
(Que sí que me pos vermellota, tontu)
Vols dir Cruella que tot en aquest món terrenal no està en trobar l'equilibri? Ara falta saber quin equilibri!!!
Un post que m'ha deixat esmaperduda total!
;)
Gràcies estimadíssima cruella per aquest post i per haver assistit al concert.
Dir-li que ja ha quedat arreglat l'enllaç cap a la web d'u_mä que m'ha dit.
de totes maneres hi pot anar directament des d'aquí: www.umabcn.com
espero que li agradi aquest meu nou projecte, d'aquí un mes treiem el disc, està quedant molt maco.
Com sempre, no defrauda.
És que està en tot, senyor Verdet.
i tot i així m'atreveixo a donar-li les gràcies per aquest post antic.
i tot i així m'atreveixo a donar-li les gràcies per un comentari a un post antic de can pistraus.
i tot i així m'atreveixo a realitzar una frase en la mateixa forma que les dues anteriors.
fins que defalleixo en autoestima i seguretat pròpia per dir-li adeu de la mateixa forma.