cruella | 11 Octubre, 2007 12:55
Avui baix per l'avinguda de l'Estatut a més velocitat de la que permet el ridícul codi de circulació i els senyals de trànsit. Decidesc moderar-me i fren bruscament: a la ràdio sona una cançó que m'agrada i no vull que el túnel de la Rovira m'impedeixi d'escoltar-la.
El cotxe del darrera toca el clàxon enfurismat, i jo aixec la mà per a disculpar-me. És un neng amb il·lusió de cotxe tunejat que m'escridassa mudament des del retrovisor. Amb la mà que he aixecat en gest de disculpa començ a dibuixar ones i a tocar castanyetes, mentre em partesc de riure. A ell està a punt de pegar-li un atac de cor.
M'he enrecordat de tu, Joan. És aquella cançó dels Cure que significa tant per a tu i que per a mi no significa res, però que és divertida i dona marxa, i que estic segura que te la poses algun divendres i balles com quan tenies 15 anys dins la privacitat del teu despatx. Aleshores anaves, com ara, maldormit, però llavors eren les al·lotes i les cerveses, i ara són els infants que no et deixen aclucar l'ull. I tu no ho canviaries per res de món.
El meu neng m'avança com una exhalació. Em diu un nom que ja sabeu, i jo baix el vidre de la meva finestra i apuig la ràdio a tot volum. Es desganyita Robert Smith a l'emissora, fent el que en anglès és una tòpica metàfora de colors i sentiments. Somric al meu macarra, qui es defeca en la meva família i m'acusa de traficar amb sexe, i li ballo amb les mans i li cant que és divendres i que estic enamorada.
"La sola idea que una cosa cruel pugui ser útil és ja de per si immoral." Ciceró (106-43 a.C.) Pots escriure'm a cruellissima@hotmail.com
| « | Gener 2009 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Em repetesc: estàs enamorada?
Quina enveja! Jo porto milions de temps de Planck sense estar-ho.
Estic enamorada com una tontuela, sí :-)
Vostè, admirada Pdm, el que pot fer és dir que també ho està, però de la seva feina, i llavors quedarà professional i inaccessible, i tots els lectors masculins que no són gossos remenaran la cúa com si ho fossin.
és dijous tot el dia i en cau una d'aqui t'espero, aigua molta d'aigua a Palma
..stas enamorada crue?? estic contenta.. aquestes castanyetes te delaten..
Friday I'm in Love!!! No sé a en Joan, però a mi encara m'agrada més Boys Don't Cry. Coses de mascles, susposo.
Estimada Crue (i ara vé quan qued com una CREGUDA en majúscules), de nins que remenin sa cua (per mi) no me'n falten... el que venia a dir és que som jo que tenc ganes de remenar sa cua per algú!
El que segur esta enamorat ara és aquest macarra tunejat..
Close to me, també és molt bona, potser la propera vegada li pots cantar!
Alerta a anar amb so cul enlaire, idò. Tapa't bé, com la mar que fa forat i tapa.
En Joan, de moment, no en diu ni pruna. Diria, senyor Somiatruites, que això són també coses de mascles.
No em sembla creguda en absolut, estimadíssima Proudemax. En tot cas, bastant incrèdula. O, com probablement diria vostè, outcrèdula.
Hola??? Que hi ha algú?????????
Macarres, Joan's, tunning, The Cure, embussos, enamoraments, Clint's, proudemax, xàfec mallorquí, culs enlaire,...coctail explosiu.
nyam nyam nyam, veí.
Amb aquest resum que titlles d'explosiu m'has obert la gana. A veure què cuines pel replà...
Uff... és que l'avinguda de l'Estatut porta a uns barris totalment macarres o oye-nen's... quina sort viure envoltat de gent així eh!! Jo me n'enamoro per complet, sobretot de la sensació de descans quan desapareixen. Disfruti vostè també de la condició d'enamorada!
Miss Proudemax, entre remenades de cua hi ha temps de professional i (at)accessible? Als entorns de l'avinguda de l'estatut fent cua hi ha temps de tot.
Un Hortera
Ser.. és el verb que ha deixat la frase pre-interrogant del comentari anterior ensense (inout) sentit.
Una avinguda que es diu "de l'Estatut" no podia tenir res més al voltant. Té vostè molta raó.
així que eres tu la ********** del cotxe parat enmig de l'avinguda de l'estatut?!!
retiro els insults doncs... però només perquè està enamorada.
Vol dir que aquelles trunyelles (de "trena", no de "trunyo")que em xiularen admirades eren les de les seves orelles????!!
Doncs avui mateix representa que surten a la venta les entrades per el concert del The Cure a BCN el proper any...el que passa es que encara no he trobat on les venen jejeje
És ben evident que la tardor ens fa anar de corcoll...
Crue, tinc ganes de veure el " meme" ;).
Records " amistosos" :)
tic, tac, tic, tac...
mmpffff..!
(oi que aquesta onomatopeia s'apropa molt a la de petar-se de riure mig contenint-se?)
Excel·lentíssim Senyor Pistraus, no em puc contenir amb tantes efes seguides... haig de reconèixer que amb les emes m'aguantaria el riure, però en arribar a la part final el riure no es pot controlar.
Oye nen, tú a mí no me vacilas y menos en la Rovira. Que te meto primo!
Pruna!
es que se me li llegeixo a sobre...!
Sr Pistraus: Llegim-nos-li!
Senyors Pebràs i Pistraus: fluïm-nos-li, sí, però amb compte que no mos senti.
Encara millor: Calleu-vos-li! (del Montilla polonès)... i sí que el van sentir!
Si jo entro al blog i li demano fluidesa en la publicació del següent, posteriorment entra "ningú" que també ho fa i ens intentem posar d'acord en demanar-li més fluïdesa...
Podriem haver trobat un significat real per "fluïm-nos-li"?
No és el que li diria jo a "ningú" per fer més fluida la publicació (fluïm) quan nosaltres som els beneficiaris (nos) però li hem de demanar a la crua (li)???
Uiuiuiui... que rodolfo ens agafi acompassats
Oh Sr. Pistraus (i companyia)! He hagut de venir fins aquí per enterar-me'n que hi havia un candidat a significat! D'una banda me n'alegro, però de l'altra em sembla indignant que això no s'exposi pub(l)icament al món en un lloc privilegiat.
No publicarem a imatge de filòloga aixafa-guitarres una revelació semblant!
És més, si em fan testificar declararé que "alguien entró haciéndose pasar por mí, yo no estaba enterado de tal cosa"
Torno a fluïr-nos-la, cruella (anagrama de cullera, per cert) tot donant-li les gràcies com a Joan Vallvé per tal posició del waldenIII en els enllaços (suposo que per novell)
[el senyor Pistraus s'ha enfadat pel greuge comparatiu, però a mi m'ha fet molta ilusió, de veritat]
Vaig una mica "liada". No concretaré més: m'han de perdonar.
Si s'ho estimen més, poden suposar que una vaina extraterrestre lladre de cossos m'ha suplantada.
Senyor Vallvé: li diu al senyor Pistraus que faci el favor.
No cal que ho concreti, només vagi amb compte (gotes).
Ara, discutim-ho tot ben fluixet, que no s'escampi la cosa si ens flueix un significat, que no es "xivi" (lletgíssim això de xivi) el sr Pistraus. Li prego faci aquest favor.
Sta Proudemax, no s'indigni, el lletgisme s'expandeix i no es pot arribar a tot arreu, i menys amb tren.
No sigui cruel amb els seus lectors i aporti noves idees, sense por.
Des del Japó he interpretat això de "filòloga aixafa guitarres" des de la meva ànima sensible i al·ludida. Només puc dir que ho sento, em vaig deixar endur per l'emoció de resoldre l'enigma cruellenc.
Apreciada Cruella, desliï's (!!!!!), faci'ns el favor...
A NA PROUDEMAX
Doncs no ha interpretat bé això de "filòloga aixafa guitarres", torni-ho a tocar i a veure si ho interpreta bé aquest cop!
Feia referència a la Mirona on sí que hi havia una filòloga a la que se li va llençar el repte de descobrir la utilitat pràctica d'algun fluir.
A NA CRUELLA
Mai amb voluntat de pressionar-la sinó de mostrar-li el meu desig i impaciencia de rebre més lletra de part seva.
Sr Pistraus, evidentment que s'ha de pressionar, amb tres defenses i un mig del camp potent, que si no no farem res i no ens/li farà cas.
Nova observació fonamental: quin % de comentaris fan referència al tema del text? Rondem l'aprovat justet! (i això que el tema era accessible)
Ben retrobada Crue,
Me qued amb "The Love Song" i amb una versió acústica.
L'has escoltada ?
Chao ;)
a falta de nou post, de casa ens traguéren, com diu la dita...