cruella | 05 Novembre, 2007 12:03
L'escriptor en qüestió tenia molt de talent i un nom sonor i comercial. Trobà la pedra filosofal un dia en què, per casualitat, va copsar quins són els components poètics de la creació artística. Ja sabeu: allò inefable o apofàntic, que fa que l'art sigui art i no, posem per cas, un xurro. I no és gratuït dir que d'ençà que trobà el component essencial de la creació artística va començar produir textos de gran qualitat justament com si fossin xurros. (Com ja haureu notat el primer xurro és una metàfora de la trivialitat, mentre que el segon xurro denota la fecunditat -literària- de l'escriptor. Però ara no sé com sortir-me d'aquest bucle).
El descobriment fou de sobte, en el transcurs d'un somni, que és la via més freqüent per als grans descobriments de la humanitat. I a pesar d'estar somniant, això no li va impedir d'alegrar-se'n moltíssim i exclamar, contradient la seva originalitat i gran profunditat evocadora (segons podem llegir a la contracoberta de la cinquena edició del poemari antològic), un sonor Eureka!. Va ser segurament una manera de retre tribut als clàssics, dels quals se'n sent sempre deutor.
Després el somni va evolucionar cap a estranyes situacions en què molt a pesar seu es trobà despullat enmig d'una conferència, o amb el cotxe avariat i sense funcionar més que amb suc de síndria, el qual havia de munyir d'una vaca amb nom de conilleta del Playboy. Afortunadament per a l'escriptor, d'aquestes imatges no n'hi quedà record, ja que s'esvaïren tot just en obrir els ulls al matí que ja despuntava. Només hi reverberaren tímidament quan dubtà de si agafar el tren, i concluí que la RENFE ja funcionava més bé, i que el cotxe millor al garatge.
"La sola idea que una cosa cruel pugui ser útil és ja de per si immoral." Ciceró (106-43 a.C.) Pots escriure'm a cruellissima@hotmail.com
| « | Gener 2009 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
la veritat es que el bucle dels xurros es podria estirar una mica mes fins al final del post on hi apareix la renfe... i sens dubte aixo de que funciona millor encara deu ser part del somni on cal munyir una vaca per aconseguir suc de síndria per fer anar el cotxe.
exacte! Ets sense dubte freudià!
munyir la vaca per aconseguir suc de sídra per fer anar el cotxe..
es un somni!! es un descobriment mundial!!!...ja m'hagues agradat participar-hi.
quina imaginació crue, ets bona!!, si si karai que ets bona.
Una de dues: o has menjat bolets al·lucinògens o has copsat quins són els components poètics de la creació artística, perquè això Crue, és art, no en tinguis cap dubte.
Va, va... que em faràs empegueir...
La meva sogra m'ha dit que eren rovellons, però jo els he notat un regust a estricnina...
Crue, primer de tot: bienn! ha tornat!
Després, que en la metàfora dels xurros s'hi ha posat i se n'ha sortit molt bé, i que de vegades, quan descobreixes alguna cosa, també sembla que estiguis en un somni i llavors ja no saps quina cosa t'ha portat a l'altra...
Gràcies per la seva sempre inspiradora presència!
Jo, de petita, vull ser com vostè. Llàstima que tornare a ser petita quan sigui morta. Són petites coses que donen sal i prebebò a la vida :-)
Ei Crue! Mentre no em diguis Freudomarxista cap problema ;-)
doncs només he entès "conilleta de Playboy".., un té les seves limitacions
Amb aquest final, dedueixo que l'escriptor es va fotre de cap mentre somiaba, va patir un cop fort o bé parles de'n Montilla.
Crue, si li plau, no digui tonteries, que ser jo està bé però perquè m'ha tocat a mi i amb poca cosa ja faig!
Aquí un es despista i s'ha escrit un blog sencer...
Com passa de munyir una vaca a agafar la Renfe? Suposo que la vaca no ha de validar a l'entrada...
Passo de vaca a RENFE per una concatenació de conceptes:
xurro-RENFE
xurro-xocolata desfeta-llet-vaca
Pam! Lògicament, en el benentès que la renfe també funciona amb suc de pinya... mesclem els conceptes.
A ningú se li escapa que... la xocolata desfeta ... precedeix la llet!
Ja... ja ja... ja ja ja!
(Això sí que és un xurro)
repeteixo altres comentaris, però es que els comparteixo:
primer: ben-retornada sigui crue! la trobàvem a faltar...
segon: ben-retornada ha sigut crue! no ha tornat amb qualsevol cosa no!
m'ha agradat això de l'escriptor.
Que bo.
Tothom sap que els escriptors no existeixen, que són els pares...
Una és de poble i tot aquest desgavell m'atabala... Ara....a quest escriptor em cau molt bé! ;)
Sr Pistraus, què em diu... nogensmenys quin nom comercial podrien tenir els pares?
Vostè ha estat molt àdhuc però alhora m'ha generat una cabòria ambsense desgavell.
"..el cotxe millor al garatge." Ja només falta que diguis que és per evitar el canvi climàtic!
Apofàntic? Vull aprendre amb tu i no en sé prou... Fer xurros és un art, doncs. Un suc de sindria és la RENFE i el bucle jo el faria amb la conilleta del PlayBoy; dins el garatge, és clar.
ja m'agradaria somniar amb coses suggerents, recordar què he somniat ni que sigui.
i és que no se què dir, però mai..
hauré de provar d'apagar el CD de heavymetal mentre dormo.
Pistraus, aquí també? No coneixia questa faceta seva d'aparèixer en horari intempestiu entre setmana...
eiiiiiiiiiiiiiiii qui ha algú en aquesta casa!!!! purisimaaaaa
madona, madona...vos entraran lladres....
El sementer deu caure molt lluny, no?
De qui/què s'amaga?
això! de qui s'amaga?
mentrestant, més relats de personatges concrets (potser ens amaguem de nosaltres amb tanta 3a persona?) al walden.
i quan doni més teca de la que comentar deixaré de fer spam (garrí, garro-kef, keg-mesa, mesc-orp...).
quan deixaré de despedirme així?
Tinguem tots un llef Nadal!
Vostè no torna... a casa torna... ni per Nadal?
Aquí ja hi hem escrit més els altres que vostè...
Bon àdhuc nou