Administrar

Perseida

cruella | 02 Gener, 2008 17:16

 A na Proudemax

Ingvar Weibull va néixer a Mälmo. Els dotze primers anys de la seva vida els va passar al carrer de Vintargatan, abans que el seu germà bessó, Jörgen Weibull, morís d’una meningitis fulminant, quan tots dos comptaven amb vuit anys d’edat. Tot això no té gaire interès.

Ni els orígens ni l’entorn i, ni molt menys, el bessó traspassat d’Ingvar Weibull, no expliquen per què Ingvar Weibull entreveu vestigis d’un món perfecte quan conté la respiració. Fa falta que Ingvar Weibull aspiri una bona quantitat d’oxigen i, acte seguit, el retingui als seus pulmons durant almenys vint segons. Llavors, aproximadament entre el segon 22 i 23, Ingvar Weibull té una visió no gaire nítida, però sí raonablement convincent, d’un món que no és molt més enllà del nostre, estranyament no visible per a tothom, on la perfecció impregna cadascuna de les coses que s’hi esdevenen. La total perfecció, volem dir. Ingvar Weibull hi ha vist, a saber:

- una novel·la que tracta holísticament de la mateixa ficció literària dins la ficció literària,

- una religió politeista que explica el vertader sentit de la vida i, òbviament, el de la mort,

- una cançó que recorda a tothom, simultàniament, un amor vertader i una infantesa feliç, i ho significa tot per a cada generació,

- una volta celeste on plouen cada dia leònides i perseides,

- una pel·lícula interminable on el temps és circular, i que és alhora un èxit de públic i crítica.

Hom podria creure que aquesta pel·lícula que esmentem en posició final de la llista és transcendent per al relat. Però la pel·lícula, per perfecta que sigui, no va ser la responsable directa de la mort d’Ingvar Weibull. La causa de la mort, segons els metges forenses que el van examinar, va ser una peremptòria falta d’oxigen en el reg sanguini d’Ingvar Weibull. Es mirava, embadalit, la pel·lícula en qüestió, i de sobte va colombrar una llum brillant i cegadora, que podem descriure entenedorament com a perfecta. Tot i que inicialment es va pensar que al cel·luloide li havia passat allò tan conegut de desintegrar-se ràpidament cremat pel projector, ben aviat va comprendre que el darrer alè de vida (i quan diem “alè” no ho diem per casualitat) l’abandonava.

La llum que, iridiscent, brillava al final del túnel com una monstruosa, grossa i taronja bombeta d’Ikea, el va guiar amablement cap a l’eternitat. Així que Ingvar Weibull deixà el nostre món gairebé sense rancúnia i sense estridències. És clar: la millor forma de mirar una pel·lícula sense final és, per suposat, tenir tota l’eternitat per fer-ho. Ara la perfecció seria rodona i plena: nimis detalls com haver de respirar per continuar vivint no tornarien a provocar molestes interrupcions.

 

Comentaris

  1. Re: Perseida

    Bon any nou Cruella!!
    No fotis que la famosa llum blanca ara resulta que es una bombeta de l´ikea... visca la globalització!!

    Mikel | 02/01/2008, 18:03
  2. bessons

    no ho he explicat mai, però jo també tenia un germà bessó.
    Va morir de sobte als pocs mesos i mai es va saber si era ell o jo.

    Fa anys que estic en psicoanalisi per aquest trauma

    chamb | 02/01/2008, 18:32
  3. A en Mikel

    Bon any a tu també, estimat :-)

    Crue | 03/01/2008, 08:43
  4. A en Xamb

    Això explicaria les teves anades i vingudes de l'Argentina, la teva obsessió per les dones-floreru i el gust per les pel·lícules bèliques. La por a la mort i la solitud de la neurona, però, són trets comuns a la condició masculina, així que alerta amb el que pagues al pàjaru que et psicoanalitza.

    Gràcies per la visita, Xamb :-)

    Crue | 03/01/2008, 08:47
  5. consternada

    Ostres Cruella, vàries coses:
    - bon any nou!
    - benvinguda!
    - m'agrada el relat
    - perquè?

    Perquè em dedica el text?
    Em sento molt afalagada!
    I li he de confessar que el meu germanet, quan no tenia ni un any, va estar a punt de morir de meningitis.
    M'he quedat glaçada.

    Pobre Ingvar Weibull, tota la eternitat sense un final perfecte... o amb el més perfecte dels finals, que és un "no acabar"!

    Que tingui un prolífic 2008 i, sobretot, moltes gràcies!

    proudemax | 03/01/2008, 14:54
  6. A na Proudemax

    - bon any a vostè també
    - bentrobada
    - en serio???
    - perquè:
    1) Em dona la gana
    2) Vostè sempre em visita, tot i no haver escrit res en massa temps,
    3) M'hi vaig comprometre a fer-ho
    4) Tinc ganes de promocionar un bloc tan divertit com el seu.

    Apa, ja ens hem ensabonat prou.

    Cruella de Vil | 03/01/2008, 15:49
  7. Re: Perseida

    Estem de Bon any veig! Has tornat! Tot i que cada cop estàs més enrevessada...o el que vols és que et rellegim?

    Clint | 03/01/2008, 16:54
  8. Perseida

    uf va dir aquell!!
    Bona entrada d'any Cruellisima, veig que has tornat amb les piles carregades d'aquests aires nostres, fes bondat..els primers dies de l'any les neurones estan seques per tanta lletra, com diu el Clint el que vols és que et rellegim? b7ts

    kpitana | 03/01/2008, 18:27
  9. Re: Perseida

    El 2008 ja ens ha dut una novetat! El Melicotons és reactiva (amb samaler, perdó, vull dir amb sementer o sense). En fi, que el fi de l'Ingvar no sigui el de tots i que Ikea no il.lumini les nostres passes.

    elveidedalt | 03/01/2008, 18:44
  10. em sorprèn més

    cada post que escriu.

    bon any i que no pari el tren!

    joan vallve - sr. pistraus | 04/01/2008, 02:53
  11. Re: Perseida

    Yupii! Està viva! Està viva!!

    Flanagan | 06/01/2008, 11:38
  12. Sobre la llum

    Jo també he topat amb aquesta mena de llum i de bombeta. No tinc parentiu amb cap Ingvar. Però quan vaig entrar al túnel vaig anar a petar a Barcelona. Des d'aleshores que m'he afeccionat al pa amb tomàquet i espero l'arribada d'un nou flash.

    Dessmond | 13/01/2008, 10:08
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS