Administrar

El pare del vell professor (II)

cruella | 16 Gener, 2008 08:24

Ahir no vos vaig explicar que el Vell Professor és un gran defensor de la llibertat. L’aula resultava ser un ramat de conservadores ovelles discutint encarnissadament si la llibertat humana existeix en realitat, i si hom té la vida que efectivament ha triat. Per a ell la cosa era tan clara que anava molt més per endavant que tots els burros que tenia per alumnes: “Hom no només tria la vida que vol viure, sinó també la mort que vol tenir”.

Aquesta veritat que encara no comprenc m’ha sacsejat i m’ha deixat esgotada més d’un pic. La seva profunditat prové d’una visió de la vida tan valenta, tan depurada i tan eficaç (sí, sí, eficaç) que té aparença de sofisma. Malaveig entendre que la vida que vius et mena a la mort que vols. Si en tancar els ulls per darrer cop fas revista i creus que no et cal una pròrroga; si penses que pots marxar més o manco sense acritud, llavors has estat realment lliure.

Compartesc amb vosaltres un fragment de l’email de resposta que em va trametre ahir horabaixa:

«Certament són moments de tristesa, però amb clara consciència que així és la condició humana i que hem d’assumir-ho. Ha estat una mort ràpida, discreta, senzilla, de tal manera que em surt de donar gràcies al meu pare per haver mort així. El seu enterrament va ser el dia del meu aniversari, o sigui quan feia 57 anys que ell havia esdevingut pare. El vam poder acomiadar a Santa Maria de Vilafranca, just a costat del seu món d’infantesa, i enterrar-lo on hi ha els seus pares, tal com ell volia.

Feia una tarda molt maca, amb un aire molt net i una llum de sol ponent molt acollidora»

Comentaris

  1. Vaig llegir

    Una vegada no sé on..però em va quedar gravat a la memòria que ens passem la mitat de la vida aprenent a viure i hauríem de dedicar l'altra mitat a aprendre a morir. Aquí està , potser, la clau de la llibertat. Aprendre i fer-nos-ho nostre, amb la capacitat de creure-hi...
    Un email molt profund...
    Que descansi en pau!

    Joana | 16/01/2008, 15:54
  2. Gràcies, Joana

    Molt encertada, com sempre.

    Cruella | 16/01/2008, 15:55
  3. Esmena

    mitat= meitat :(

    Joana | 16/01/2008, 15:55
  4. Re: El pare del vell professor (II)

    ...no estem preparats i desconec si hi ha algú que estigui del tot preparat. l'únic que tenim clar es que un dia ens anirem ..jo no em vull preparar per aquest dia, ja vendrà, prest o tard no ho sé..som així.
    Es tot poesia aquest record que fa el teu professor.
    que descansi en pau.

    kpitana | 16/01/2008, 18:25
  5. Re: El pare del vell professor (II)

    "La muerte, un amanecer" d'Elisabeth Kübler-Ross li dona la raó al teu professor. És un molt bon manual sobre la mort, i molt útil la llarga.
    Petons i salut!

    Flanagan | 16/01/2008, 18:51
  6. Re: El pare del vell professor (II)

    doncs a mi em sembla que per triar morir esclafat sota un tanc no cal anar a la Xina.

    si, ja sé... no és la meva millor tarda

    Gatot | 16/01/2008, 19:16
  7. El pare del vell professor (LXVII)

    Collons Sr Gatot, quina felicitat desprenen les seves lletres (especialment la T)!

    Per la propera: "La muerte, un placer".

    A disfrutar amb coses millors!!

    Josep Maria Bachs | 16/01/2008, 23:39
  8. Re: El pare del vell professor (II)

    Dir que cadascú té el que es mereix és capgirar els errors d'un sistema injust cap a un mateix. Si és per mérits, dubto que cap dels que estem aquí, d'entrada, mereixi estar-hi. Ara, que bonic ho és molt, això que diu el teu profe.

    modgi | 17/01/2008, 18:22
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS