Melicotons al sementer

Emmersenda Puig i Valls va heretar de sa padrina, a més d'un nom inoblidable, un geni de mil dimonis. La seva permanent mala folla, constant i estable com l'anticicló de les Açores, li venia de la banda Zaforteza que, malgrat no ser visible als llinatges, se li havia incrustat de manera molt visible en els gens. Per això, el matí en què comença la història, n'Emmersenda, encesa com una teia perquè qualcú s'ha acabat el darrer bric de llet, amenaça amb menjar-se de viu en viu al pirreuma que té per marit i aquest no gosa ni piular.

Emprenyada com una mona pel matí sense berenar i perquè és el seu estat natural, n'Emmersenda es perfila els ulls amb kool, s'entaferra un vermell fosc als llavis i es posa les ulleres de muntura gruixada i vidres de cul de tassó, perquè per més mala llet que gasti, la veritat és que no hi nyipa gaire. Ha agafat les claus del Mercedes i no té compassió. "Pep: ara me'n vaig al Carrefour i tu te'n vas en metro". En Pep, impassible, sap des de fa unes hores que ha begut oli.