Melicotons al sementer

N'Elena és la millor amiga de n'Emmersenda. És madrilenya, guapa, rica i prima com un tel de ceba. Té tres nins que són un amor, un marit que l'adora i un pis a Serrano. També té un amant, una sogra cleptòmana, una minyona romanesa, un carnet del Rotary Club i una columna diària a El País titulada Entra en mi vida, soy Elena Noriega.

Avui n'Elena és a Barcelona per entrevistar-se amb una editorial. Volen que escrigui un llibre d'encàrrec, en un temps rècord. Consistirà a convertir-se en l'ombra d'en Piqué durant unes setmanes. "Publicaremos mis pesquisas sobre cómo se lo torean en Génova y lo venderemos por San Jorge. Maravilloso".

N'Emmersenda l'ha portada a dinar a Ca l'Isidre, i la tia s'està cruspint una cuixa de cabrit al forn mentre ella s'empassa amb resignació una amanida sense oli i sense gràcia. "Oye, Emmersenda, tú ya sabes que eres mi mejor amiga. Y me encanta que seas catalana y todo eso". "Al grano, Noriega, que te conozco". "Ay, hija, no seas siesa. Es que si te pregunta Borja, pues que le digas que he dormido en tu casa, y ya está".

N'Elena va estirar una grapa i la va tancar al voltant d'un bocí de pa. Amb precisió de neurocirurgiana, va sucar la salsa del seu plat en un sol moviment circular. "Ah, y una cosita. Y te la digo porque es el mejor consejo que he recibido de mi estilista y porque te quiero: que te apliques el corrector de ojeras a toquecitos, sin restregar, que pareces un zombi. Con lo mona que tú eres".