Administrar

A l'Estel, que se'n va al Kazakhstan a cercar el seu fill

cruella | 09 Novembre, 2010 17:26

Publico aquest email a petició -o amb permís de- l'Estel

Hola, Estel,

Avui pensava en tu i en com el procés d'anar esdevenint mare van ser per a mi 9 mesos, i per a tu la tira d'anys. I tot pensant en tu i en aquestes coses, he començat a recordar petits detalls de la prehistòria d'en Pere. Denomino tota la meva vida abans del Pere com a "prehistòria", sí, perquè tot el que hi ha abans del nen ha passat a convertir-se en una mena de nebulosa sense consistència ni ordre i, a més, en pura anècdota. I, a sobre, ni me' recordo.

Total, que allò que primer he recordat va ser el moment predictor. Jo abans era una mena de rellotge de tecnologia suïssa, i cada 27,5 dies em rajaven els ovaris com la marimorena.  Això implica, a més, que cada 13-14 dies, coincidint amb el pic de l'ovulació, la teníem amb en D o bé amb mon pare o bé contra l'Antoni Bassas.
El cas era tenir-la i fer vessar llàgrimes com a pluja de maig.

[Faig aquí un incís per a dir que el Tripartit ha anat molt bé per a la meva relació en aquest sentit. Gran part de les humorades he pogut canalitzar-les contra el Montilla, cosa que en D ha agraït profundament. Crec que no és un tema menor a l'hora de considerar la intenció de vot de les dones en setmana fèrtil].

En fi, que en el moment zero de falta de regla (és a dir, en el dia 27,6), em compro el predictor, m'escapo al lavabo, faig tot allò que ja saps de memòria, i veig com apareixen clares, diàfanes i burletes, dues línies de color de rosa calcades a les que surten a la foto de l'embalatge. El packaging del test d'embaràs, per cert, al qual jo donaria un premi a l'eloqüència, mostrava dues fotos de la finestreta que va impregnada del reactiu. "Así NO", deia el peu de foto d'una d'elles, on es veia una sola línia rosa. "Así SÍ", es llegia sota l'altra, on apareixíen ben dibuixades i formoses les dues línies delatores de l'embaràs.

Feta un mar de llàgrimes, vaig sortir del lavabo en busca d'en D. Recordo que seia davant l'ordinador i es va girar quan va sentir que m'apropava plorant. Jo tenia la capsa en una mà i a l'altra el predictor, i entre singlot i singlot li mostrava el creuament entre representació i símbol o, dit més planerament, la coincidencia del dibuix amb el predictor compixat. Però ell no m'abraçava ni somreia ni esclatava en llàgrimes, sinó que em deia "Què passa? Què dus dins aquesta capsa? Que tens febre (això darrer, fruit de confondre el predictor amb un termòmetre electronic)?" Així que, finalment, arruïnat el meu instant romàntic i amb les llàgrimes aixutes, li vaig dir "Ostres, D, que estic embarassada".

A partir d'aquí, nou mesos de pensar, sentir, ensumar, ensumar molt, vomitar, excretar, somiar, desvelar, preguntar, freqüentar el metge, riure, plorar... És a dir, lo normal de cada dia, només que afegint un pes mig d'un quilo per mes. En resum, nou quilos acompanyats de nou mesos escasos per a preparar-te com Déu mana per "lo que se avecina", que t'asseguro que més que una "tormenta" és com un cap de fibló que t'arrossega en una espiral de vertígen. Sort que et deixa sense alè i sense ni un segon per pensar.

L'arribada és un huracà, un tsunami. Un fenòmen meteorològic encara per descobrir, però segur que s'assemblaria a una tercera glaciació.

Si vint anys no són res, què hem de dir de nou mesos. No et dona ni per acollonir-te, per sort. Si tinguessim més temps per madurar el que passa, per intuir que el que està a punt d'arribar és en Pere, en PERE amb totes les lletres, perquè ens entenguem (que és monu, sí, però tela), llavors no sé què faríem.

Aleshores recordo que estàs tu, i que la teva prehistòria no són nou mesos, sinó nou multiplicat per nou. I de cop i volta entenc la teva fortalesa, i m'acoquina. Ostres, quina valentia. M'entren ganes de cridar que Estel for president, i que Obama és un palurdo del tres al quartu. Una dona capaç de tenir un embaràs que dura anys i panys, i mantenir a ratlla la por, soportar el terrible suspens i perserverar en la il·lusió. Això és un excel·lent en gestió, i no l'MBA d'ESADE.

I en fi, que jo volia oferir-me per ajudar-te en tot el que pugui aportar: sigui la millor manera de preparar un biberó o un curs accelerat de canvi de bolquers, o en com el primer cop que té febre et fa tanta por i no és res, com ja t'explicarà ta mare. Però em sento una mica fora de lloc, la veritat.

Potser que et demani jo a tu que m'expliquis com t'ho fas per ser una dona amb tanta empenta i a sobre estar tan estupenda. Tan de bo sigui jo cada dia una mica més Estel.

Petons, compatriota, i fins demà,
Cruella

Comentaris

  1. Re: A l'Estel, que se'n va al Kazakhstan a cercar el seu fill

    Bentornada Cruel! Veig que les prediccions sobre els fills són encertadíssimes.
    Indiots els nens, filigranes les nenes i agafa't que va fort!
    L'Estel deu ser una gran dona i forta i valenta com dius.
    Segur que ELLLa ens podria alliçonar a moltes "mares".
    una abraçada de tornada...
    Esperoq que estiguis estupenda tu també i el D encara més :)

    Joana | 09/11/2010, 18:11
  2. base1.txt;42;42

    base1.txt;42;42

    seubnubed | 27/12/2010, 10:08
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS